Esquadra La Falç - Comparsa Maseros d'Ibi

ESMORZAR D'AGOST 2011 EN LA CASETA DE XESUS

2011-09-03T16:07:00.002+02:00

Enguany l'últim diumenge d'agost coincidia amb l'aniversari de l'artista de l'esquadra: Xesús Reig. Complia …taitantosdos. Xesús va aprofitar esta coincidència per a invitar-nos a esmorzar en la seua caseta.
Va fer un matí magnífic i uns van pujar a peu per la carretera i escales de la serra, altres caminant per Fernoveta i la majoria -com sempre- amb cotxe.
En tots els esmorzars falta algun component, i en esta ocasió Xesús va fer ple. No va faltar cap component a excepció de Boro –Que no ens sol acompanyar- i els que no residixen a Ibi. És més, ens va acompanyar Paquito “el gavatxo” de l'estiu. És d'agrair que compartisca amb nosaltres un matí d'agost a l'any. Tots els anys li amenacem de presentar-nos a esmorzar alguna vegada en Paris. Alguna vegada ho complirem i ens haurà d'atendre en el seu flamant bistró parisenc.
L'esmorzar va ser fantàstic. Els amfitrions, tant Xesús com Fina, es van aplicar que no faltara de res. Totalment espectacular. L'única cosa roín d'estos copiosos esmorzars és que ens fan recordar el míser esmorzar organitzat pels Botifarres. Al final sempre disfrutem tant amb l'esmorzar del moment com de tirar-los per cara al Presi i nebot l'organitzat per ells. Estem segurs que la “bienpagá” (llija'S la Cospe), el pla d'austeritat que té previst aplicar a Castella La Manxa, està basat en el famós esmorzar de Contramina.
Tornant a este diumenge d'agost, no podem obviar que després de donar-li canya a uns plats de bon pernil i bon formatge, d'unes apetitoses ensalades, una espectacular pellicana, truita de creïlla, inevitables milplats d'olives, va arribar el moment de torrar l'embotit a la carta. Abans d'este moment, Fina –A suggeriment del nostre Presi- li va torrar al peruà-colombià-cambotjà Raúl dos entrecots dignes del millor cap d'esquadra argentí. Només perquè no es queixara de tant de peix i li clavara la dent a quelcom que es pegue al renyó.
Després, café i pediàtrics a gogó al mateix temps que els de sempre jugaven l'esperat charly.
Si a tot l'anterior li afegim el disfrutar del moment en un entorn realment envidable… Què més podem demanar? Bé, hi havia tant que m'he deixat molt. A la pròxima més i millor (quasi impossible).

20-11-2010 BODES DE PLATA DE PEPITO I PAQUI

2011-08-19T09:16:00.004+02:00

Emotivas escenas captadas mediante cámara ocultá en la celebración ofrecida por Pepito "Danielo" y Paqui a La Esquadra La Falç el día 20 de noviembre de 2010 en el Rte. Polideportivo de Ibi, con motivo de los 25 Años de su matrimonio.

ESMORZAR DE JUNY, A CASA DE MONTI

2011-06-29T18:22:00.005+02:00

El diumenge 26 de juny celebràrem l'esmorzar mensual (ja sabeu, últim diumenge de mes). En esta ocasió vam estar a casa de Monti.
Cinc de nosaltres vam anar a peu, passejant... camí de La Devesa, La Fabriqueta, riu, Fonteta dels Capitans i a La Rambla.
La veritat és que eixirem sense pressa, però prou enjorn per a lo prop que estava la meta. Arribarem prompte i Monti ja ens tenia l'esmorzar preparat.
Va ser “arribar i besar el sant” com se sol dir. Després, els que se “van encantar” encara que fóra un poquet, van arribar ja començat l'àgape.
Va resultar ser un esmorzar “copiós” i no vam poder deixar de recordar a Botifarra i a Botifarra Jr. com va ser de penós el seu, i que prengueren nota i rectificaren.
En esta ocasió, a banda de Laura (la filla de l'amfitrió), vam tindre la visita d'Isabel (Basseta) que ja feia anys que no ens acompanyava en un esmorzar mensual.
Només assenyalar uns xicotets detalls: la pelicana que va fer Monti, tenia un toc diferent del que coneixíem, estava excel·lent; Botifarra, per la seua banda, va fer quatre barres de pa (quan dic va fer, és perquè les va fer), dos d'elles de pa blanc de tota la vida, i les altres dos fent la massa amb vi de Rioja en compte d'aigua. L'alcohol s'evapora en la cocció i el pa queda d'un color violeta; estava bo, però vam coincidir en que ens agraden ambdós coses per separat que després ja les mesclem nosaltres a soles. De totes maneres, s'agraïx el pa i la intenció, encara que ja li hem dit que el pròxim pa que paste que ho faça amb farina i gin-tonic (llima inclosa). A tot açò Pusa, que se sent culpable de no beure's tot el vi que té a casa, també va aportar unes botelletes de Yllera que allí van nàixer i allí van morir.
El temps acompanyava i després de l'esmorzar, uns al “Xarly” i altres a la “Xarraeta”; un grup i un altre anàvem refrescant amb “pediàtrics”.
No van estar Boro¿?, Carlos Petit (de guàrdia), Xesús Reig (un altre compromís), Juanjo (invitat en unes bodes de plata).
El que s'ha dit, l'esmorzar i l'ambient, espectacular.
Ah! Encara que estàvem advertits per a anar en banyador i donar-nos un capbussó en la piscina, pareix que el el nostre és mullar-nos només per dins i ningú va ser valent.

PAELLES PARQUE I ESMORZAR DE MAIG 2011

2011-05-29T16:32:00.001+02:00

Este ha sigut un cap de setmana intens a nivell d'esquadra.
El dissabte els que no tenim l'agenda massa completa, o els que no precisem que ens pressionen massa, vam poder estar presents en la celebració del Dia de les Paelles en el Parque Derramador.
Com sabeu, és un acte que organitza la Federació de Comparses (la Comissió de Festes de tota la vida) en col·laboració amb les directives de les comparses. A la vista dels resultats pareix que unes directives "col·laboren" més que altres. La de la nostra comparsa "pareix" que més aïna poc.
Érem tres els components de La Falç (Botifarra, Basseta i Berna). En total érem uns 12 maseros aproximadament. Ja es pot mesurar l'èxit de convocatòria. Últimament ve sent el més habitual.
El diumenge, per a l'esmorzar mensual, tampoc va haver-hi molta més sort. Va ser convocat dins del termini i la forma escaient pel nostre Presi, insistit (igual que per al dia anterior) per sms per Berna, i resposta ingnorada. (Per la meua part, puc dir que no em vaig a esforçar més en estes convocatòries). Som majorets i qui tinga algun interés que pregunte.
Hem esmorzat magníficament en un paratge que només pel passeig, ja val la pena. Si a això sumem el compartir un parell d'hores amb els amics... ni la MásterCamps ho supera.
Deixem constància en el reportatge gràfic de les convicencies, que ha sigut realitzat per Basseta i per Berna conjuntament.

DIA DEL AVIS DE 2011

2011-05-08T13:37:00.001+02:00

Ahir va ser el Dia de l'Avis.
Un dels millors dies de l'any per a qualsevol fester.
Com sempre, iniciem el dia matinet. Café en l'antic "Don Cucurutxo". Des d'allí, a arreplegar a Mar, la nostra banderera i amb ella i la banda de música a esperar a les capitanies a la porta de l'ajuntament.
Mentres se celebrava la missa, nosaltres vam estar -per no trencar la tradició- en el Bar Maseros "tombant" alguns quintets de cervesa.
Ja va tot rodat.
Esmorzaret en la Glorieta, café a casa de Pusa, visita a l'àtic del Pascu Martínez i baixada al Corralet a menjar-nos una paella, que les cuineres fan tots els anys amb tota la seua saviesa.
La pluja va estar fent gestos durant, pràcticament tota la vesprada, però sense arribar a molestar cap acte dels previstos.
A l'hora de l'entrada, vam tindre un xicotet altercat. Berna no s'havia portat la manta per a la desfilada; Pedrito, en una mostra de generositat, se la va deixar i algú de la Comissió va decidir fer complir la llei sobre la bíblia i va expulsar a Pedrito. Els components de la Comissió es poden passejar per enmig de la desfilada amb l'uniforme que els dóna la reial gana, però si a algú se li oblida la manta, no tenen inconvenient a intentar amargar-li el dia.
Juanjo va estar hàbil i li va aconseguir una altra manta, amb la qual cosa Pedrito es va poder incorporar. Estàvem, pràcticament davant de l'Ajuntament quan Berna es va assabentar d'allò que s'ha succeït, i si s'eixia de l'esquadra per a buscar a Pedrito i donar-li la seua manta, podien haver tirat a tota l'esquadra per falta de components (hagueren quedat 6+cabo).
Bè, al terme, acudim a casa de Berna a berenar i descansar.
Processó, temperatura fresqueta i, ja amb la família, sopar en el Corralet.
Com sempre, un dia espectacular. Un verdader Avis dels Festes.
Vam trobar a faltar a José Juan que se trovaba a Alacant en sa mare que havía patit un accident, a Pepito qui s'encontrava a Benidorm prenent el sol i a Boro que ja es normal que pase del Avis.
Reitere novament, el dia de l'Avis és, per als festers, un dels millors dies de l'any... amb diferència.

27-03-2011 ESMORZAR ARGENTI DE MARÇ

2011-03-29T18:06:00.001+02:00

Deix constància de l'esmorzar de març, a què ens va convidar el nostre amic Raúl. Com Carlos Petit ja ens ha enviat a tots el vídeo de la preparació en el carrer, i no teníem temps per a menjar-ho tot i fer fotografies, vaig poder fer les que ací veiem. A més com també encerta Carlos, tenia pressa per a fer treballs de la candidatura, amb la qual cosa vaig tindre poc de temps per a compartir amb els amics.
De totes maneres, genial. Ací deix el resum.

27-02-2011 ESMORZAR DE FEBRER

2011-02-27T16:58:00.002+01:00

Hui hem celebrat l'esmorzar del mes de febrer.
L'esquadra havia sigut convocada al camp de tir per a esmorzar allí. Després de diversos e-mail per a veure com acudíem, cada un ha fet el que li ha paregut, que en realitat és el millor de tot, perquè així ningú se sent obligat; a la nostra edat ja no se'ns pot obligar a fer el que no ens apetix.
Hi ha hagut qui ha anat passejant des del Pernales fins al Camp de Tir (Botifarra i Raúl), qui ha preferit anar en quac (Monti), qui ha donat un bon volta pujant fins a la cima d'la Canella i baixant per Serafins fins al punt de reunió (Claudio i Berna), altres en coxe (si no m'equivoque, Basseta, Pusa, Paquito Boti, Pedrito i Amadeo) i la resta, tenia altres activitats i no han vingut (Bor, Pepito, Paco, Xato, Xesús i Carlos Petit). El "cuñao" José Juan no sé dir si ha puxat de passeig o ha puxat en algún coxe, dons allí estava esmorzant, com "deu mana".
L'esmorzar ha sigut, com sempre, de variada i animada conversació i hem passat una bona matina. Costum sana esta d'ajuntar-nos, com a mínim, mensualment.
Una salutació.

BODES DE PLATA DE RAUL I NORA I ESMORZAR DE GENER

2011-02-03T21:36:00.002+01:00

Fa temps que no actualitzàvem el nostre blog d'Esquadra La Falç, però esta ocasió no es podia deixar passar; ara entendreu la raó.

El dia 17 de gener nostre bon amic Raúl i la seua esposa Nora van complir els 25 anys de casats. Els amics volíem celebrar amb ells una data tan especial, i al mateix temps la seua família i ells mateixos tenien la mateixa opinió (però amb major raó, clar). Això comportava uns preparatius i coordinació que impedia celebrar-ho un dia laborable com va ser el 17 de gener. Els nóvios van pensar que tot estaria preparat per al diumenge dia 30.

Total que decidim unir esforços i aprofitant que l'esquadra tenia eixe dia l'esmorzar mensual de gener, decidim esprémer el dia des del matí fins que aguantàrem.

Com estàvem escarmentats de l'últim esmorzar en Contramina, este ho va emparaular Botifarra en el Rte. Els Eres. Va demanar a Pepe i a Fran unes coquetes fregides com a part central de l'esmorzar i bon acompanyament. Estaven delicioses.

Havíem quedat a mig dia en el "Corralet dels Maseros" per a celebrar les bodes de plata de Nora i Raúl. Botifarra s'havia oferit als nóvios a fer un parell de paelles, que dita siga de pas, li van eixir genials.
Ens ajuntem allí al voltant de 70 persones que incloïen a la nostra Esquadra La Falç, als Amics de les Muntanyes -grup amb què ballen els protagonistes-, al grup Xorrant Sang -un altre grup amb què Raúl ix de senderisme dur- i per descomptat la seua família.

Va haver-hi bona menjar, bona beguda i després d'alçar-nos de la taula, ball sense parar fins a hora de tancament.

Des d'ací agraïm a Nora, Raúl i família el dia amb què ens van obsequiar, però sobretot, agraïm que ens feren partícips en una celebració tan especial per a qualsevol família.

CREUA ESQUADRA LA FALÇ 2010-2011

2010-10-17T22:10:00.000+02:00

Un poc abans de les 10:00 han començat els preparatius per a l'esmorzar. Pepito i Raúl "L'Argentí" -que ja porta més de tres anys amb nosaltres-, han sigut els cuiners de l'esmorzar. Havía embotit -mai al gust de tots-, satgi, coca en tomaca, ensalaetes, formatget, han sigut els ingredients principals. Tot això regat amb cervesa bén fresqueta i unes botelletes de "El Coto".

Ah! Se m'oblidava, Claudio, que és assidu als passejos serrans, se la va jugar i ens va portar un bon manoll de timó, i s'ha "pegat" una olla de timó que lleva l'hipo. Vaja aroma i gustet que tenia. Res a veure amb els de "saquet" del Mercadona i semblants. Ha sigut el substitut perfecte a una cafetera que se'ns resistia fins que Claudio l'ha banyat en vinagre. De l'esglai ha començat a fer café del bo i quasi sense posar-li càrregues.

L'any passat encarregarem unes paelles i uns pollastres. Enguany, en solidaritat amb la resta de ciutadans (i amb nosaltres mateixos), el nostre President Sr. Botifarra, es va brindar a fer ell mateix la paella. Així que va consultar amb el totpoderós Sr. Google i, seguint les seues instruccions amb els ulls tancats, ens ha fet una paella per a llevar-se el barret ... i l'any que ve millor!.

Les dones, encantades, amb això de no fer elles el menjar, es queden satisfetes. Elles han portat els dolços per al café. Casolans alguns d'ells i altres de pastisseria, però tots molt bons.

Ja acabant la vesprada, hem arreplegat i ... fins a la pròxima!

ESMORZAR DE JUNY (27-06-2010)

2010-07-16T19:58:00.003+02:00

Esmorzar mensual de l'esquadra.
Havia d'haver-se celebrat en la caseta de Xesús, però estava de ressaca i no va poder ser. Al fina ho vam fer en el quiosc del Parc Derramador. Ens vam posar les bótes de "rostida". Estant esmorzant van acudir 4 almoràvits de la nova directiva de l'Associació dels Reis Mags, i vam voler deixar constància.
Claudio es va anar a la platja de Santa Pola al prendre's el café.
Veient les fotos, i després d'haver vist els campions del món mundial, pareix era una premonició això de "la roja".
Fins a l'altra.

Esmorzar de Maig 2010 en casa de Monti.

2010-05-30T21:33:00.003+02:00

Esmorzar de maig en casa de Monti.

Sensacional. Entre el metre (Monti) i el petimetre (Botifarra), han preparat un esmorzar d'antologia. El temps i en entorn ens ha acompanyat.

No ha faltat ni el charli ni l'emprenyament de Pepito. Novament hem posat falta a José Juan i a Toni Pusa (que pel que s'ha vist no es trobava). A Boro ja no li posem "punts negres" perquè en el seu carnet ja no li caben. No assistix a un el tio!

En fet els assistents ho hem passat genial i és que si es té una bona companyia, poc més fa falta per a disfrutar del moment.

Un salutació a tots i parafrasejant el nostre bon amic Raúl "Que nos vaya bien a todos que nos lo merecemos"

ROMERIA DE SANT PASCUAL 2010 - 15-05-2010

2010-05-17T10:38:00.003+02:00

La convocatòria del nostre presi a la participació en la romeria de Sant Pascual, va tindre poca acollida entre els components de la nostra esquadra, però almenys cinc de nosaltres (ademés de Ana-Basseta) vam fer acte de presència, esmorzem, passem un fred de collons, saludem una altra gent i ens vam tornar a Ibi a bona hora per a prendre una canya en el casino (gentilesa del president del Casino Primitivo, Sr. Francisco J. Crespo Sanjuán) i a menjar a casa.

DIA DEL AVIS 2010

2010-05-09T20:53:00.002+02:00

Ja ha passat el dia de l'Avis, i com era d'esperar, ha sigut un dia intens, espectacular.
Comencem alguns de l'esquadra la nit d'abans, després de la processó de la pujada de la Mare de Déu a l'església, anant-nos a sopar als Pirates. Va fer una vesprada tempestuosa i tot feia presagiar que l'endemà la metereología seria semblant.

Els Almogàvers, amb puntualitat britànica, van despertar Ibi a les 7.00 h. amb les seues salves d'arcabusseria des del muntijol de Santa Llucïa. El dia de l'Avis dóna començament primerenc, molt enjorn en la concentració de la comparsa en el Bar Pernales, on va acudir la banda de música. Des d'allí, a les 8.00 h. passem per casa de Diana l' abanderá a arreplegar-la (estava radiant, dit siga de pas) i acompanyar-la fins a l'Ajuntament i d'allí a l'Església a la missa de les 9.00 h. A partir d'ací, tot el dia va transcórrer segons el guió marcat.

Boro (com ja és habitual), Pusa i José Juan enguany no ens van acompanyar, encara que Toni no va voler deixar de complir amb la seua tradicional invitació a vi, pastes i pastissos i encara que no ens va voler deixar la clau de sa casa, deixà l'encàrrec en Pastisseria Rico perquè anéssem atesos degudament mentres ell i Merce "passejaven" per Liverpool (o London, que ja no em recorde). Trobant-nos en eixa tertúlia, van arribar els components de l'Esquadra La Cagarnera, i van compartir amb nosaltres les pastes, el cava i el que allí quedava. Per cert coincidia amb el 50 aniversari de Manolo Picó.

Després tot, com he dit molt intens, vam veure el Concurs de Cabos (a estones) des de l'àtic que Pascualin ha posat a disposició de qui li vullga fer la visita. Baixada al soc a menjar, l'Entrá vespertina (que hem desfilat com a autèntics veterans), berenar en casa de Berna, processó i sopar en el Corralet.

Quant a la metereología, dir que encara que fresquet, va ser un dia agradable.

Salutacions i a esperar el dia de l'Avis 2011.

L'ESMORZAR D'ABRIL - (25-04-2010)

2010-04-25T15:54:00.004+02:00

Alguns, uns pocs (5), per no anar directament a la casa de Carlos "Petit", hem quedat un poc abans i hem eixit des del Bar Pernales, on ens hem trobat i hem pres un café.

Hem decidit anar per "Els Hortes", la senda laburra que hi ha davall Sant Miquel fins a la finca Fernoveta. La pluja d'enguany ha fet que el camp, les hortes concretament, estiguen verds "que s'ixen".

Era enjorn i podíem sentir el silenci del camp i el refilar dels pardals. Hem anat fins a Fernoveta a veure la "almàssera" i la carrasca que hi ha junt amb l'era, i des d'allí a casa de Carlos.

Allí ens ha dit l'amfitrió que ens invitava a l'esmorzar perquè havia sigut el seu 50 aniversari, i ens ha retret que no li felicitàrem en el seu dia. Bueno és igual. Sempre tenim algun reprotxe, ara a banda de les dones, tenim els propis dels amics.

Hem disfrutat com sempre, els de sempre han jugat un "charly", encara que hui -potser perquè Paco tenia bateig de treball- no hi ha hagut discussions de rellevància.

Ha vingut amb nosaltres Amadeo, esperem que li haja agradat, li pique el cuquet i repetisca cada mes la cita amb l'esquadra.

Un salutació a tots i felicitats de part de tots a Carlos Petit en el seu 50 aniversari. Que l'any que ve, en el seu 51 aniversari, es repetisca l'ocasió i circumstàncies.

Esmorzar de març - Diumenge 28/03/2010

2010-03-29T09:06:00.003+02:00

Ho hem celebrat en Contramina. No estàvem tots, però és difícil que podem assistir tota l'esquadra. Ho han organitzat els "Botifarreros" Vicent (Presi) i Paco (Nebot). El presi ha tingut la genial idea de comprar unes merengues, i ha sigut un èxit; la llàstima és que no els hem provat, podien haver-los fet sense sucre que no ho haguérem notat. Bueno sí, estaríem menys apegalosos. Molt bon esmorzar, molt bon charly i molt bon dia. Salutacions i que es repetisquen dies com estos.

Bella estampa festera

2010-03-21T18:50:00.000+01:00

Ordenand papers i coses que tenia soltes per ací i per allà, m'he trobat amb esta bella estampa festera (pot ser de Festes de 1976), en la que el sempre entabanador Xesus s'acostava a una forastera, mentres el guardaespatles del barret quasi mexicà li feia la cobertura (Pep sempre tan altruista).

En primer pla, baix, el Xato, Pascual i Claudio no perdien detall de l'escena.

Esmorzar de febrer 2010 (28-02-2010)

2010-03-06T17:51:00.000+01:00

Esmorzar de febrer del 2010, celebrat en la caseta de Pepito Danielo. Les absències ho van ser per estar de viatge. Xesús a Madrid, Basseta a Granada, José Juan en Paris, Carles Petit a Navarra, el Xato es va tornar a Tarragona, el dissabte, després de la palissa rebuda pel Meridià Alacant de mans del R. Madrid. Com sempre esmorzem magníficament, i després va haver-hi la tradicional partida de charli.

Esmorzar de gener 2010 (31-01-2010)

2010-03-06T17:46:00.000+01:00

Esmorzar de gener del 2010. Ho celebrem en la caseta de Basseta i va estar fenomenal. La majoria vam ser a peu, camp a través; a falta de senda vam haver de creuar els camps de les casetes d'al voltant de la de Basseta. Després de l'esmorzar es va organitzar la tradicional partida de charles. Ben menjats i millor beguts, ens vam tornar a casa a l'hora de dina.

Esmorzar del 27-12-2009 en Contramina

2010-01-06T12:23:00.000+01:00

El nostre amic Botifarra tenia el gust que tornàrem a celebrar un esmorzar mensual en Contramina i així va preparar el de desembre. La veritat és que no hi ha color entre celebrar estos moments amb els amics en una caseta o fer-ho en qualsevol bar públic. Ni s'assembla tan sols. L'únic problema és intentar ajustar el menjar i beguda entre els que som perquè no sobre massa. Potser que falte un poquet de menjar no està del tot mal. El temps ens va acompanyar i la majoria baixem passejant fins allí. L'única cosa que va entelar el matí va anar la crida urgent al nostre amic Claudio per la mala salut de Dora la mare de Vero. A la vesprada es va confirmar amb el seu defunció. D.E.P.

L'Olleta

2009-09-14T22:03:00.001+02:00

Vídeo emprat a Guisao

2009-09-14T15:49:00.000+02:00

Li he demanat prestat este vídeo al meu amic Guisao perquè apareix la nostra esquadra desfilant al final de l'Entrada.

Dia de la Processó

2009-09-14T14:12:00.000+02:00

Primer día de Trons 2009

2009-09-13T08:58:00.000+02:00

Día de L'Entrá 2009

2009-09-12T08:05:00.000+02:00

Triplete: La Cagarnera, El Botijó i La Falç.

2009-08-31T05:17:00.001+02:00

2009-08-31T05:10:00.000+02:00

Fa uns mesos, en un dels esmorzars mensuals de l'esquadra, concretament en el quiosc del Parc Derramador, Botifarra ens va informar que a Mario i la seua esquadra li abelliria celebrar la seua passada capitania mora conjuntament la seua esquadra "La Cagarnera", l'esquadra chumbera “El Botijó” i la nostra esquadra masera i per tant cristiana "La Falç".

Són tres esquadres que encara sent cada una d'elles plenament autònoma, mantenen certs llaços que ens unixen. La coincidència en l'etapa escolar de molts de nosaltres és una d'elles. Una altra és la, llavors, proximitat de veïnat i per tant de jocs infantils. Ibi era un poble "nano" i pràcticament tots érem veïns en major o menor mesura. I posteriorment ho ha sigut la nombrosa col·laboració haguda entre les tres esquadres, fins al punt que hi ha membres que encara havent-se alineat en una d'elles, en un moment Donat, no podrien dir que han deixat de pertànyer a una altra d'elles.

El cas és que amb Mario al cap, i convertit en el màxim impulsor de l'esdeveniment, al desemperesir el dia de diumenge 30 d'agost del 2009, ens hem trobat en el Casino Primitivo, les tres esquadres junt amb una Xaranga Xove amb unes ganes de festa impressionant.

Veníem d'una nit de "Entratetes" d'antologia, però això de hui ha sigut memorable. Indescriptible.

No hem pogut assistir tots, hi ha hagut alguna falta important. Tenim altres responsabilitats, uns pel propi treball i altres per acompanyar els fills en cites que no es podien ni havien d'eludir, altres per la distancia i problemes al cotxe, en fí de tot un poc. Però han estat amb nosaltres d'una manera o d'una altra, perquè tots els hem recordat.

Hem esmorzat conversant amb uns ara, amb altres després, i al so dels pasdobles i marxes mores que feien disfrutar als festers i als músics (que són inclús més festers que els primers) formàvem esquadres i esbossos d'elles per cada racó del pati del casino.

Hem desfilat entremesclant-nos els uns amb els altres, hem rist tot el que hem pogut. Hem sigut l'enveja d'un poble que el diumenge es va alçar amb la ressaca de la festa del dissabte amb les "entraetes" i la Festa Flamenca que es van muntar els contrabandistes, i mentres Obrien les finestres, sentien els sons de la "Xaranga La Xove".

Molts de nosaltres hem dit que açò no es pot parar ací, que cal institucionalitzar-ho, i ens hem despedit amb la promesa de tornar-ho a repetir cada any, encara que no podem carregar amb la responsabilitat a Mario, haurem d'anar passant-la dels uns als altres perquè any rere any, disfrutem com mai.

Excel·lent, Mario!

Entraetes Maseros 2009

2009-08-30T03:00:00.000+02:00

Diversas instantáneas que empiezan en el zoco, con la picaeta y terminan con el desfile que finalizó en la plaza Sanchis Banús. Fue un buen comienzo para las fiestas en que ostentamos la Capitanía Cristiana. Se respiraba muchas ganas de Fiesta, tanto por los festeros como por el público ibense en general. Detrás de la última escuadra de maseros, se incorporó otra de los contrabandistas, que venían de su "Fiesta Flamenca" y no se pudieron resistir a desfilar al son de los pasodobles

Esmorzar de juliol 2009

2009-07-27T01:00:00.000+02:00

ESMORZAR DE LA FALÇ AL PARK

2009-07-13T09:28:00.000+02:00

ESMORZAR DE LA FALÇ PARK DELS PATOS

2009-06-28T13:24:00.000+02:00

ARREGLOS ZOCO I BAR D'ALAIN

2009-06-14T13:23:00.000+02:00

Xesus, el perfecto anfitrión

2009-06-04T00:46:00.000+02:00

DIA DEL AVIS 2009

2009-05-09T12:36:00.000+02:00

DISSABTE SANT 2009 EN K PEPITO

2009-04-11T21:35:00.000+02:00

50 ANIVERSARI DE BOTIFARRA I BERNA EN K PUSA

2009-04-05T21:36:00.000+02:00

ARREGLANT EL ZOCO-2

2009-03-22T20:33:00.000+01:00

ARREGLANT EL ZOCO

2009-03-15T20:32:00.000+01:00

Almuerzo de octubre 2008

2008-10-26T20:46:00.000+01:00

De momento podemos decir que hay escuadra para el año que viene. Pese a algunas bajas casi seguras y otras que están pendientes de confirmarse, hay 10 componentes que tienen prácticamente asegurada su participación en las Fiestas del 2009 (a salvo de los imprevistos que a veces nos gastan malas pasadas).

La semana próxima será la Creuá de nuestra Escuadra, en El Corralet dels Maseros. La compra será el viernes por la tarde, dado que el día 1, sábado, es festivo. Hemos quedado a las 7 de la tarde en el Mercado, junto al kiosco de prensa de Montila.

El domingo día 2 almorzaremos en plan barbacoa y "pa i companage", pero a la hora de comer vendrán las esposas y los niños y comeremos paella (se encargará de encargarla Botifarra). Se ruega traer todos los instrumentos de música que haya, porque este año no tenemos ni charanga ni rondalla.

ESMORZAR D'OCTUBRE 2008 K BASSETA

2008-10-26T20:30:00.000+01:00

ESMORZAR D'AGOST 2008 EN LES ERES

2008-08-31T21:28:00.000+02:00

LA FALÇ EN TOMELLOSO

2008-06-29T21:25:00.000+02:00

Esmorzar de maig 2008

2008-05-25T19:17:00.000+02:00

¡A la salud de Toni Llegum!

Avís de les Festes 2008

2008-05-11T08:55:00.000+02:00

Com sempre, un día fantástic.

VESPRA I FESTA DEL AVIS 2008

2008-05-10T21:22:00.000+02:00

ESMORZAR DE LA FALÇ ABRIL 2008

2008-04-27T21:20:00.000+02:00

ESMORZAR DEL BÀNDOL CRISTIÀ

2008-04-13T21:08:00.000+02:00

Dia de San Vicent 2008

2008-04-01T09:05:00.000+02:00

Ahir vam tindre un d'eixos dies complets: esmorzar en quadrilla i dinar amb la família. Tots junts, acudint a l'amable invitació dels "Vicents", ens vam reunir en Contramina (cal aprofitar el temps que ens queda) i vam disfrutar d'un magnífic dia de convivència.

No van faltar les típiques merengues i vos conte l'anècdota del matí: Sento Berna va acudir al forn de Mariel a comprar una dotzena i la dependenta li va preguntar:

- Els vols de café?

- Em dóna igual -va respondre Berna-, no són per a menjar-los. La dependenta el va mirar amb cara de sorpresa i li va posar els primers que va agarrar a mà (per cert, pareixien de goma i no s'esclafaven bé).

El enllaç a totes les fotos que va fer Berna està ací: http://picasaweb.google.es/sentoberna/MonaDeSantVicent2008

I açò és un xicotet vídeo muntat sobre algunes d'eixes fotos:

DIA DE SANT VISENT 2008 EN CONTRAMINA

2008-03-31T21:00:00.000+02:00

Esmorzar de febrer del 2008

2008-02-26T07:20:00.000+01:00

Va haver-hi un parell de baixes ja que Juanjo no va assistir a l'esmorzar per motius laborals i Basseta tampoc, encara que este últim per motius ... be, diguem "laborals" (millor deixar-ho així).

Segons conten els assistents, l'esmorzar va estar bé, encara que com va ploure no van poder eixir a la serra abans d'esmorzar.

ESMORZAR DE FEBRER 2008 EN LA BRASA

2008-02-24T20:56:00.000+01:00

ESMORZAR DE GENER 2008 EN SEDE TUAREG

2008-01-27T20:51:00.000+01:00

CREUÀ DE LA FALÇ 2007 EN CONTRAMINA

2007-10-23T21:17:00.000+02:00

Creuá 2007 en Contramina

2007-10-22T20:36:00.000+02:00

Com ve sent habitual des de fa ja molts anys, la nostra Esquadra celebra el seu particular Creuá, i enguany va tindre lloc diumenge passat, dia 21 d'octubre, en el maset de Contramina (una vegada més, gràcies amic Botifarra).

El dissabte estàvem citats tots per a comprar i abaixar el menjar i la beguda a Contramina, però ens vam ajuntar només tres components. No obstant, l'endemà, curiosament, estaven tots. Bueno, no tots, perquè faltava Paco Crespo, convalescent de la seua recent operació i al que trobem molt a faltar.

Com l'any anterior va ser un èxit, enguany vam contractar novament a la Dolça Parranda, els nostres amics de Tibi, que ens van fer passar una vesprada memorable i meravellosa. Vam menjar, vam cantar, vam beure, vam ballar i vam tornar a menjar i a beure, mentres alguns seguien atents la carrera de la F1 (al final, el comentari era unànime: "Que li donen per sac a Hamilton").

Bé, ací he posat algunes fotos i més avall uns enllaços per a visualitzar vídeos de You Tube (si algú considera que els dec llevar, que m'ho diga).

Video 1: Brindis esmorzan.
Video 2: La paella de Pedro
Video 3: Arriba la nostra "Abanderá" perpetua
Video 4: Cantan i ballan amb "La Dolça Parranda"
Video 5: La Volta al maset de l'Abanderá

Resumen Fiestas 2007

2007-09-22T09:14:00.000+02:00

Los buenos augurios se han cumplido y hemos pasados unos días de Fiestas magníficos. Hemos echado de menos a algunos amigos (el Xato, Boro o Pascual no dieron señales de vida), pero por lo demás todo ha ido sobre ruedas.

El traje para la Entrada (todo de nuestro propio vestuario) era el siguiente: Alpargatas de cáñamo blancas con vetas negras, medias rojas y verdes, ligas personalizadas, pantalón blanco de saragüell plisado, faja amarilla, cinto propio con escudo de la escuadra, camisa blanca, chupetín de estreno, pañuelo al cuello, escapulario y sombrero de pana negro con flores. Como arma portamos una forca.

El incombustible, insustituible e inefable Xesus Reig ejerció de cabo de escuadra y con su simpatía cosechó los aplausos habituales. En Contramina, Botifarra y Raún habilitaron el remolque de un tractor para que salieran algunas mujeres (Chelo, Amparo, Tere, María, etc.)

Todos coincidimos en que disfrutamos mucho con la Entrada, no nos paramos, pero tampoco fuimos agobiados.

En el zoco también estuvimos muy a gusto, una vez solucionado el lamentable desperfecto de los desagues de la cocina que el año pasado afearon bastante el patio. La directiva se ocupó de limpiar, adecentar, pintar y decorar el zoco, con gran sorpresa para propios y extraños.

El domingo pudimos confirmar los rumores y Elvira se presentó como la Abanderada del 2008, lo cual nos llena de satisfacción porque sabemos que es una festera de los piés a la cabeza.

Sopar nit de la Verbena del Fester

2007-09-13T02:27:00.000+02:00

Esmorzar d'agost

2007-09-11T07:10:00.000+02:00

Ullet estrena càmera de fotos digital "de postín" i m'envia un grapat de fotos de què seleccione les més representatives:

La visita del "mesié" germaníssim del cunyadíssim, a què ja li hem promés catorze vegades que anirem a París a pegar-nos la "gorra" en el seu restaurant.

L "herbero" (foto en pla "artístic" que al seu autor li agradarà que la pose).

I la coneguda foto de grup per a poder comptar si cap falta.

Almuerzo de julio

2007-08-13T13:10:00.000+02:00

LA FALÇ EN MORA DE RUBIELOS

2007-06-25T20:49:00.000+02:00

Multimedia de l' Avís de les Festes

2007-06-04T09:23:00.000+02:00

PUJADA A SANT PASCUAL

2007-05-21T20:37:00.000+02:00

San Pascual 2007

Extraordinari día de l'Avís de les Festes

2007-05-20T11:37:00.000+02:00

Ací vos deixe algunes fotos del dia de l'Avís (a l'espera que alguns membres de l'esquadra, del nom dels quals no vull recordar-me, em facen arribar les que ells van fer).

Trobada Cides, Templarios, Mudéjares i Maseros

2007-04-29T14:45:00.000+02:00

La nostra esquadra no podia faltar a un almorzar conjunt amb festers de quatre comparses d'Ibi en el Corralet dels Maseros. Així que en compte del nostre propi esmorzar de final de mes, ens hem apuntat a este interessant esdeveniment. Crec que ho hem passat molt bé.

MONA 2007 EN K PEPITO

2007-04-11T20:28:00.000+02:00

Almuerzo de marzo de 2007

2007-03-31T23:30:00.000+02:00

El domingo de madrugada se produjo el cambio de horario, para pasar al de verano, y a las 02,00 h. eran las 03,00 h., es decir, dormimos una hora menos de sueño. Eso se notó en la caminata matutina, pues acudimos únicamente cinco componentes. Por no venir, no vino ni el Presidente (qui deuría de donar llum dona fum).

Juanjo y Pedrito disfrutaron como niños en un charco (arriba). Berna quiso mantener el régimen y aquí se puede observar el triste menú de su almuerzo (abajo).

¿Recordáis?

2007-03-26T22:10:00.000+02:00

Recordáis la visita de Fabiana allá por el año 2005. Tenemos un montón de fotos, pero yo he rescatado estas dos, que son del día del cumpleaños de Fabiana que celebramos en el zoco, con Xesus de maestro de ceremonias.

2007-03-26T15:21:00.000+02:00

Bueno, jo no se massa be assó com funsiona, pero m'agrada l'idea i em pareix que está molt ben aconseguit este blog.

Ja aniré ensenyantme. Tingueu pacencia am mi.

Basseta, enhorabona per el treball.

Salu2.

Creuá en Contramina - Octubre 2006

2007-03-25T22:58:00.000+02:00

Decidimos apostar por una creuá al sistema tradicional, es decir, día completo de campo con música y familia. Contratamos a la Dolça Parranda, de Tibi, con la ventaja de contar con los buenos oficios de Pedro, que se brindó a hacernos una paella de las suyas.

Aquí arriba tenemos a Pedro, preparando el aperitivo. Abajo un grupo de amigos empezando el almuerzo mientras esperábamos la llegada de los músicos. Nos hizo un día estupendo y pudimos estar al aire libre sin ningún tipo de problema.

Los muchachos de la Dolça Parranda nos deleitaron con un sinfín de canciones de su amplio repertorio, lo que hizo las delicias de nuestras esposas. Todos acabamos coincidiendo en que fue una buena idea cambiar la típica charanga por una rondalla.

Pedro cumplió con su promesa y nos hizo una paella para chuparse los dedos. Día completo.

Esquadra El Martell

2007-03-25T22:42:00.000+02:00

Moros i Cristians

2007-03-25T20:54:00.000+02:00

Como diu Ullet: ¡Sa mare volía un chiquet!

Almuerzo de febrero de 2007

2007-03-25T13:12:00.000+02:00

El grupo de excursionistas partió del Bar Pernales a las 8 y pico de la mañana para subir por el río hasta la carretera de Bañeres, cogiendo el camino de Campos para llegar hasta el paraje de San Pascual y volviendo por el camino de San Pascual y el Barrio de Vilaplana hasta el local de la Comparsa Tuareg, donde almorzamos con el resto.

Como es habitual, los incondicionales del "Charlestón" no pudieron resistir la tentación de echar una partida, que acabó como siempre (discutiendo las jugadas de unos y otros). Aquí vemos a Carlos Ullet, Pep Arques, Vicente Botifarra y Paco Crespo antes de tirarse los trastos.

25 Aniversari

2007-03-25T00:42:00.000+01:00

Esta foto nos la hicimos en Fiestas del 2000, para conmemorar todos juntos la celebración del 25 Aniversario.

Excursión al Caño (enero 2007)

2007-03-25T00:30:00.000+01:00

Un grupo de componentes tiene la sana costumbre de salir de excursión los domingos por la mañana. Nos hemos ido contagiando y el domingo que hay almuerzo el grupo de excursionistas es más numeroso.

El último domingo de enero decidimos subir al Caño, con la idea de atravesar la sierra y bajar al Restaurante del Campo de Tiro. No tuvimos en cuenta que había nevado días antes y, aunque desde Ibi no se observaba mucha nieve, cuando llegamos al Caño había tanta nieve y tan espesa niebla que tuvimos que desistir del empeño y volvernos a Ibi.

Tuvimos que hacer una "llamada de socorro" para que viniera alguien a recogernos, pues como digo el almuerzo estaba encargado en el Campo de Tiro. Paco Sandalio y Pedro Palanca se acercaron hasta el depósito del agua de Campos y todo acabo con un almuero en condiciones.

Todos con la abanderada de 1995

2007-03-25T00:25:00.000+01:00

Esta foto corresponde a una cena que celebramos en el Restaurante Niágara para homenajear a la Abanderada de 1995, Consuelo Sanchís (Xeli la de Basseta).

El primer almuerzo mensual (octubre 1994)

2007-03-25T00:16:00.000+01:00

Esta foto es del primer almuerzo que hicimos tras las fiestas de 1994, en las que Xeli dió la Vuelta al Castillo. Decidimos organizarnos un poco para poner en marcha la participación de la esquadra en el boato de la Abanderada. Nos reunimos en el Bar Piratas y terminamos haciendo una queimada con orujo traído por Juanjo Colau de Galicia.

CREUÀ DE LA FALÇ 2006 EN CONTRAMINA

2006-10-22T21:15:00.000+02:00

ESMORZAR D'ABRIL

2006-04-30T20:22:00.000+02:00

Esmorzar 30-04-2006

ESMORZAR DE MARÇ

2006-03-26T11:27:00.000+02:00

ELS MOSQUETEROS EN 1984

1984-09-14T13:26:00.000+02:00

L’any del carro (1982)

1982-09-24T00:06:00.000+02:00

PASSEIG (Foto cedida per Basseta).
No erem prou gent per a formar una esquadra completa però volíem fer alguna cosa diferent. Alló que no ix en la foto son les vituallles que portaven dins del carro per a menjar i beure, però el cas és que en acabar el passeig teníem un aspecte prou distint.

Comença la revolució. Per segona vegada en la història de la Comparsa i de l’ esquadra, la Falç es fa càrrec de la directiva dels Maseros, aquesta vegada en solitari, sense un dit que “de pressa” ens marque el camí a seguir. Ja podem equivocar-nos pel nostre compte sense que ningú ens faça rectificar a temps.

La nostra quadrilla encara manté molts dels seus membres en la guerra (servint a la Pàtria), i ens decidim aprofitar l’ocasió per a “degustar” d’una nova experiència, eixint a l'Entrada en carrossa. El xofer de la mateixa era "Marrinyo", i el motor no tenia massa cavalls, més bé un mascle.

A l'inici hem mencionat la revolució. No es pot parlar d'ella circunscribint-la solament a un any, sinó que és el resultat d'una gestió desenvolupada per la nostra esquadra durant alguns anys, el que desemboca en un creixement accelerat de la Comparsa Maseros, traent-la de l'atonia que ens caracteritzava portes a fora.

A partir d'aquest any s'han pres decisions molt importants que anirem reflectint en els pròxims capítols, donat que després de Basseta com a president els anys 1982/83, vingué Boro durant 1984/85, Pasqual 1986/87, Amadeo 1988/89, Gilberto 1990 i més tard en el 1996 Berna, sempre comptant amb la quadrilla com a directiva.

S'eliminaren les vocalistes i les orquestes en el soc, s'adquirí l'equip de música de la sala de festes "Ramsés" d´Alcoi, acabem durant uns anys amb els dinars i sopars en el soc (amb parella i marisc inclòs), e implantem els tiquets, abaratant substancialment la derrama i fent-la assequible a molta més gent; així passarem en aquestos anys de ser una comparsa de 35/40 components als 250 que fórem en 1990.

En un altre ordre de coses hem d’assenyalar que a l'Avís d'aquest any, calfà molt el sol i el jurat del concurs de caps, agafà una insolació, encara que no hagué de ser ningú atés per la Creu Roja, i el resultat es tradueix a la millor esquadra del bàndol Cristià i el premi al millor cap d'esquadra del mateix bàndol (atorgat a Miguel Abad). I no és que no ho meresquérem (esta i altres moltes vegades), sinó que en quant a premis es refereix, els Maseros ens hem vist sempre relegats a un segon plànol.

En setembre poguerem veure desfilar per primera vegada a la Comparsa Mossàrabs, que es caracteritzà per la joventut que la componia, cosa que ocorre cada vegada que es forma una nova comparsa, ja que són els jovens els que solen tenir més diferències en les comparses governades per veterans; i si no es vol lluitar contra els vicis creats, doncs funden una nova comparsa, i així els creen ells.

AVIS (Foto cedida per Boro).
D’esquerra a dreta: Enrique, el tío José María, Paco, Alfredo, Boro, Jordi, Berna, Molina i Basseta.

OLLETA (Foto cedida per Boro).
El numeret era “guapet”: Claudio feia de “mono” i Boro passava el barret.
Van traure per a pagar-se la derrama.

OLLETA (Foto cedida per Correuero ).
L’slògan d’aquest any era “Tot begudet”, però la bota no la vam trobar mes gran. En la foto apareixen Panduro, Arques, Correuero, Valentín i Jesús.

Quatre dies de festa (1981)

1981-09-23T23:36:00.000+02:00

Únicament a causa del servei militar que alguns de nosaltres continuàvem cumplint (per amor a la Pàtria,naturalment), tenim per a la nostra esquadra un any de vestit oficial, ja que Pasqual era un dels militars, i per aquella època si no es calfava el cap Pasqual per al vestit especial, doncs no hi havia vestit especial per a cap de nosaltres.

Aquest és un any que passarà a la història del nostre poble per haver aconseguit al cap de tant temps, el que els pobles veïns (sense ànim de fer comparacions, donat que són odioses), pareix que han obtingut sense massa esforç: un quart dia de festa.

El motiu d'aquest quart dia de festa és que en aquest any, el nostre poble celebra el 250 aniversari de la coronació de la "Mare de Déu dels Desemparats".

El que són les coses, de vegades no ens costa res fer d’alguna despesa extraordinària res ordinari, o una celebraciò la convertim en tradiciò; en canvi, altres que tants festers desitgen com és la celebració d'un quart dia de festes, no hi ha manera d'aconseguir-ho ja que hi ha mil i un impediments.

Doncs aquest any, com podem veure, es celebrà i no s'acabà el món ... "... amb l'Església hem topat, amic Sancho".

Tot Ibi és una celebració des de molt abans de les nostres festes patronals, als barris es construïen altars, es preparaven espectaculars acolliments per a la Mare de Déu dels Desemparats, i es respirava ambient de festa per tot arreu; en tots els actes, ja foren o no de Moros i Cristians.

Tonyi, l'abanderada, és la novia del nostre amic Paco Gisbert "el de Torrellano"(un artista de la nostra Festa, que va eixir amb nosaltres varios anys), i ella és disgustà prou, perquè els components de la comparsa no demostraven massa interés, a l´hora de comptar amb ella per arreplegar-la o deixar-la a sa casa.

PASSEIG (Foto cedida per Basseta).
D’esquerra a dreta: Enrique, Paco “Veri”, Llegum, Alfredo, Berna, Paco “Pedaços” (un infiltrat), Valentín Sarabia, Basseta, Botifarra, Claudio i Jesús de cabo.

ALARDO
(Foto cedida per Claudio).
Claudio i Pep Arques posant per a que el fotograf (Emilio Mariel) s’emportara el Tercer Premi en blanc i negre del Concurs Fotografic de la Comissió. Al fons apareix Miguel Abad Seguí.

PROCESSO
(Foto cedida per Paco Gisbert Picó ).
L’artista resident en Torrellano va fer una Mare de Deu xicoteta per a la ofrena i els més formals de la quadrilla ajudaren a portar-la.

El Cop de Boro (1980)

1980-09-12T19:40:00.000+02:00

Escuadra en la Diana (Foto cedida per Claudio). El cabo es Miguel Abad "El Alcoiá"

Poc podem dir d´aquest any, en el que alguns components de la nostra esquadra estaven en la mili. Motiu més que suficient per a no continuar amb la directiva de la comparsa, com haguera ocorregut d´estar la majoria a Ibi.

El zoco seguia estant al local de Boro (carrer Sant Roc i cantonada al desvío), igual que l´any anterior. No hi hagué disfressa de l´olleta, però es va substituir per un patinet de Coloma i Pastor que, segons diuen els que van estar presents, va ser molt divertit.

José Brotons “Pep Gasolina”, es va presentar com a president i formà la seua directiva. Posat que els números de l´any anterior no havien eixit massa rodons, i el dèficit rondava les 300.000,-ptes., aleshores, es va convidar a que pagàrem la creuà, i si després no podíem vindre a Festes, que s´ajustarien els comptes. Nosaltres per deferència, vam optar pel que Pep ens deia.

Alguns no vam vindre i els comptes es van ajustar: Pagaren més els que no isqueren a festes que els que ho feren. Era molt fàcil, si eixíes a Festes, com que eres militar pagaves la meitat de la derrama, i si no veníes pagaves la creuà sencera, més la part proporcional de despeses, més el dèficit de l´any anterior. Eixir suposava 9.000 Ptes., i no eixir 12.000, com si depenguera de nosaltres eixir o no.

Açò va provocar algunes discussions que en la seua majoria es van solucionar pagant a la comparsa, malgrat en alguna va fer que s´enfrontaren les raons, com va ser el cas de Carlos Vilaplana “Ullet”, que va optar per abandonar la comparsa per a sempre.

Seria un mer any de transició sinó haguera ocorregut allò inevitable:

Boro es queda amb el seu primer COP!

La licitació va ser molt interessant ja que va arribar a les 300.000,-ptes. d´abans, i no licitava Boro, sino el seu nom de palla que no era altre que Pasqual “Colau”, seguint les instruccions del germà de l´interessat, Pepe “El Maseret”. Com la xifra anava creixent, segons diuen els presents, Pasqual eixia al carrer (a demanar opinió) i tornava a entrar al local de la comparsa per a superar la xifra que s´havia aconseguit. Quan es va saber que el beneficiari era Boro, tots coincidiren en dir que si ho hagueren sabut, li haguera costat prou més quedar-se amb el Cop.

En Festes, Pep “El Maseret” i els seus amics, van preparar un carro molt masero, amb bones viandes i “refrescs” per a remullar la gola (posat que abans no estava açò perseguit), i Boro disparà al voltant de 35 kgrs. De pólvora. Tot un èxit.

PASEIG (Foto cedida per Claudio ). D’esquerra a dreta:

Claudio, Pep Arques, Xato, Llegum, Juanjo, Boro, Paco, Luis “El Carreté” i Enrique.

PASEIG (Foto cedida per Claudio ). La mateixa esquadra, pero Claudio en plena eufòria,

fent mèrits per a furtar-li el càrrec de cabo a Pasqual.

El primer especial (1979)

1979-09-15T20:37:00.000+02:00

És el segon any de la directiva de Pepe Pastor i de la nostra cuadrilla i encara no som massa experts en les responsabilitats que açò comporta. És important comptar amb la seua presència com a president, doncs ostentem la capitania cristiana en la persona de José Peyró Rico “Flare”, més conegut per “Durano”, però no li feia molta gràcia.

En termes de la Festa en general, aquest any té algunes novetats (abans era estrany que no n’hi haguera com a mínim mitja dotzena). Els moros desfilaren en l´Entrada per la vesprada i els cristians a les 22,30 hores. Es celebra per primera vegada l´acte de l´ofrena tal i com el coneixem ara. I Jesús Reig dissenya i pinta una “portalà” per al zoco (que aleshores el teníem en el local de Boro, on estava la antiga fàbrica i ara viu Toni Llegum).

Aquest any és la primera vegada en varis dels esdeveniments, i dic primera vegada, perquè com després es veurà, cap d´elles ha sigut l´única. Com hem dit abans, ens trobem en la directiva amb la nostra primera capitania, honradament pensem que si fem un balanç dels resultats, aquestos sense dubte han sigut positius.

També ha sigut la primera vegada que la nostra comparsa ha decidit portar una disfressa en la desfilada de l´olleta, i eixírem amb una túnica imitant l´hàbit d´un frare i en lloc d´un crucifix ens vam penjar al coll una coca fregida de cartó pedra, tot amb clara al·lusió al sobrenom i ofici del nostre capità.

I com no n’hi ha dues sense tres, també ha sigut la primera entrada on la nostra esquadra ha desfilat amb un vestit especial; a més a més ha sigut el més bonic, més impactant, més... de tot, perquè ha sigut el primer i el que més il·lusió portava com a perxa. El vestit ens l`han preparat entre la mare de Toni Llegum i la mare de Claudio, ens l´han cosit les nostres respectives mares, i ens ve que ni brodat.

El disseny... Com no!... és de Pascual, i consta d´una falda verda de vellut, una camisa sense mànegues i amb el muscle dret descobert, i polaines, manguitos, corretja i manta de tela imitant a la pell de borrego. Com a arma dúiem el mànec d´una aixada, i a l´esquena una garba de sarments feta en Contramina.
En la fotografia podem fer alguns descobriments, un Vicent Botifarra sense bigot, un Ricardo “Ramonet” i Vicent “Boro”, passerells en el nostre bàndol, i l´absència del nostre amic Enrique “Colau”, que segons les llengües de doble tall, no ha eixit amb nosaltres perquè el nostre vestit li pareix irrespectuós.

El ví de Pastor (1978)

1978-09-15T19:08:00.000+02:00

AVIS
(Foto cedida per Mila Picó).
L’esmorzar a la Glorieta no presagiava lo que va ocórrer per la vesprada.
Berna encara tenia les ulleres posades i les calces alçades.

Arribem al que possiblement siga el bateig de foc per a la nostra esquadra La Falç. És l´any del Cinquantenari de la Comparsa Maseros, i exercim de directiva de la nostra comparsa des de diversos fronts. Baix la batuta de José Nicanor Pastor “Pep Pastor” com a president, ens distribuim els restants càrrecs de la directiva.

Devem destacar, i sense menysprear la resta de càrrecs (Vicepresident, furriel, loter, cotitzador, encarregats de música i de local, etc.), que Basseta, en el seu segon any d´eixir a Festes carrega amb la responsabilitat de ser el Delegat per a tots els maseros.

Es pot recordar aquest any, entre moltes altres coses, per la cèlebre “entonació” (mai millor dit) del “EN EL VI DE PASTOR NO ENS BUFAREM”, que va acabar amb la pràctica totalitat de la comparsa borratxa, no salvant-se de la cremada ni el “Tio Adolfo Cagamistos”, recordant que es va tindre que refrescar en la banyera de casa de Pep Pastor.

Amb aquesta folga del dia de l´Avís, vam donar bon compte dels sucs de la bodega de Pep i d’un parell de pernils que en ella tenia.

Commemorant el Cinquantenari de la nostra Comparsa, es van convocar diverses actuacions més bé d`àmbit intern, res especial si vem com es commemora actualment qualsevol aniversari. Vam obsequiar a la resta de comparses amb uns banderins brodats, que encara que no ens recordem del preu, si que ens pareixien realment cars.

Pep Pastor i Mila (la seua dona) donaren amb aquest motiu, una nova bandera a la Comparsa, de la que foren padrins el matrimoni format per Miquel Valls i Teresa Gómez. Confiem que aquesta bandera no es “perga” com pareix que ha ocorregut amb altres. Les banderes identifiquen una Comparsa i ens parlen de la seua història per si soles.

Teníem el zoco al local del aleshores Sr. Notari, davall el pis de Pep Pastor, i el més destacat és que el dissabte se´n va anar la llum en tot el poble, pel que improvisàrem una xaranga i ens dedicàrem a donar voltes pel poble a fosques de zoco en zoco. Brega de Pascual i Botifarra en el zoco dels Argelianos.

Seguim amb les polèmiques en les Festes, i amb els canvis que elles ocasionaven, pel que aquest any vam eixir tant els moros com els cristians de nou el divendres, ja que si es repetia el de l´any anterior, els moros deien de perdre un dia de festa. Però continuaven els experiments (i no amb gasosa com s´aconsella), i desfilen en el Passeig abans els moros que els cristians. La nostra esquadra (llavors prou apartada del politiqueo i sols amb ganes de festa), ix amb el vestit negre oficial.

EIXIDA DE MISSA MAJOR
(Foto cedida per Mila Picó).

Basseta es va prendre molt a pit el carrec de Delegat.
Açí el podem veure descarregant a Mila del pes de la bandera

(no n’hi havia manera de llevar-li-la).

Eixa bandera era nova i va ser batejada aquest any.

Els ous de Gasolina (1977)

1977-09-15T10:42:00.000+02:00

CARRER SANTA RITA (Foto cedida per Basseta).
Les cosines catalanes del Xato ens feren la visita en Festes i van arrasar en mitja esquadra. Com podeu veure, Berna i Juanjo no perdien el temps.

En aquest any podem constatar que l´entrada de la nostra quadrilla en la festa és una realitat, ja la tenim consolidada.

Després de portar un parell d´anys assenyalant l´absència i ganes de José Vicent Verdú “Basseta”, no podem deixar de significar que és en aquest any quan s´estrena com a fester, així com Juan José Avilés i Francisco Gisbert Picó “Veri”.

OLLETA
(Foto cedida per Paco Crespo).

Vicent Botifarra en "trance" i Paco de suport.

El final d´aquesta dècada, venia marcat per fortes polèmiques, sobretot polítiques i laborals, tot i que no sempre estiguera massa clar d´on venien ni què era el que pretenien; a la fi, solien acabar en despropòsits per a les nostres Festes. El passeig és un dels principals actes de les nostres Festes, així que cap altre millor per a fer un canvi radical i eixir aquest any els cristians el divendres per la vesprada (però a causa de la pluja va tenir que ser per la nit), i els moros isqueren el dissabte per la vesprada, del que es desprén que els “puristes” encara no tenien en les nostres festes la representació actual.

Doncs bé, com hem avançat, a l´hora del Passeig estava plovent, pel que es va optar per retardar l´horari d´eixida, i ens vam tindre que refugiar en les cases pròximes al depòsit d´aigües i al Patronato, deixant naturalment a la mercè de la pluja els carros i carrosses que la nostra comparsa disposava a lluir en l´acte. La nostra esquadra anava aquest any amb el vestit oficial negre, encara que no ens plantejavem eixir amb vestit especial, puix que eixir ja era tot un èxit.

PASSEIG (Foto cedida per Botifarra).
D’esquerra a dreta: Paco “Sandalio”, Claudio, Enrique, “Botifarra”, Pascual, Francisco Gisbert Picó “Veri”, Alfredo, “Berna”, “Xato”, Carlos “Ullet”, “Basseta” i Juanjo Avilés.

PASSEIG (Foto cedida per Llegum).
Erem massa gent per a una esquadra i alguns de la quadrilla van completar altra. Podem veure enmig a “Llegum” i Amadeo Albert Bort, i a la punta de la dreta a Jesús Reig i Pep Arques.

Aleshores Pepe “Gasolina” junt amb el seu nebot Paco “Cagamistos”, tenien per costum fer un carro o carrossa en la que traure als fills dels dos matrimonis, i aquest any duia d´adorn una cistella amb ous durs que estava preciosa.

Per desgràcia per a “Gasolina” i “Cagamistos”, no sols es va quedar a mercè de la pluja, sinó també de Toni “Llegum”, a qui amb el retard d´horari, li va aplegar l´hora de berenar, i mentre el miravem des del nostre refugi, Toni anava pelant un a un els ous i va deixar la cistella tan buida com les closques que quedaven.

Ni que dir té que Gasolina el volia castrar, i Llegum ni es va inmmutar (per què hi havia que inmutar-se, si tan sols es va limitar a berenar ?).

També tinguérem la nit del dissabte el primer streeptease integral a Ibi, a càrrec de “Barbarella”, amb el que ens vam guanyar una bona reprimenda en el sermó de la missa del diumenge (però en el zoco va estar fins al Sergent de la Guàrdia Civil, que no es va voler perdre l´espectacle).

OFRENA DE FLORS (Foto cedida per Dolores Oliver).
Carlos Vilaplana “Ullet” i Juan José Avilés Valls, amb Dolores Oliver, l’abanderada. Es nota que eren principiants i volien participar en tots els actes per a lluir el vestit nou i eixir en les fotos.

Estrenem vestit (1976)

1976-09-15T18:48:00.000+02:00

CARRER (Foto cedida per Basseta)
Jesús venia de París amb ganes de festa en plan “chansonière”, i va trobar el cor adecuat. D’esquerra a dreta: Pasqual, Enrique, Claudio, Jesús, Berna, Xato i Pep Arques.

Com si fórem gotes d´una aixeta mal tancada, els amics any darrere any, anem augmentant amb el cens fester en la Comparsa Maseros, i donant forma (encara un tant amorfa) al que seria la nostra esquadra.

Aquest any s´apuntaren Alfredo Miguel Laurí “Coronel” i Carlos Vilaplana “Ullet”. Basseta de nou, va veure els bous des de la barrera, i exercint d´hàbil reporter, es dedicà en els diversos actes a incrementar els nostres arxius gràfics, que per aquells temps eren quasi inexistents.
Va ser l´any en que ens van “recomanar” confeccionar-nos el vestit negre, que feia poc de temps que s´havia estrenat, pel que vam eixir molt devanits amb el nostre vestit recent fet, i que llavors, era totalment negre, ja que les jaquetes es van brodar en 1979.

Uns dies abans de festes, visquérem per primera volta, quelcom que després va ser senya d`identitat de la nostra esquadra. Ens referim a la SUBASTA DEL COP-76; si no recordem mal, se l´adjudicaren per 25.000 Ptes. Paco Bernabeu “Panduro” (Capità cristià/1975), i Rafael Guillem “Uto”. Va ser realment emocionant, i com hem dit abans, la nostra quadrilla va aprendre esta lliçó.

Eixí la nostra esquadra un poc més completa que l´any anterior, però tampoc hem d´oblidar que nombrosos maseros d´eixe any, deixaren la comparsa per convertir-se en moros, mitjançant la nova comparsa de l’anomenat bàndol que s´estrenava: COMPARSA TUAREG. Continuàvem sense ser una comparsa atractiva per a la joventut, el mateix que els succeïa a altres del bandol cristià.

El nostre zoco el vam muntar al carrer Santa Rita, el que ara és el Disco-Pub Giradischi, i sinó ens falla la memòria, decoràrem el zoco, entre altres coses amb els dibuixos característics de Paco Panduro. Teníem davall aquest local als Almogavares, i com estava en obres, hi havia un forat comunicant-nos amb ells, i a ran de que algú es va pixar, és pel que van haver queixes i Paco Panduro, va dibuixar un cartell en el que la gallina de dalt pixava a la de baix.

ALARDO (Foto cedida per Basseta).
Des d’el principi, als de la nostra esquadra ens ha agradat tirar trons.
Açí tenim als que anys després, en 1997, serien Cops (Claudio i Arques), amb el brusó característic que vam posar de moda. Enmig Jesús Reig i David “el de l’ estanc” amb un original parasol, i Pasqual darrere amagat.

Panduro Capità (1975)

1975-09-15T09:02:00.000+02:00

És la capitania de Paco Bernabeu Gisbert “Panduro”, i a partir d´aquest any és el que per acord s´ha decidit iniciar el conte de la nostra esquadra La Falç.

Comencen les incorporacions dels amics a la Comparsa Maseros, amb el que es gesta l’Esquadra. Inicien la seua anada, estrenant-se en les Festes de la nostra població, Vicent Bernabeu “Berna” i Paco Crespo “Sandalio”, mentrestant Toni Verdú “Llegum” i Josep Arques “Danielo” arriben a la nostra comparsa rebotats dels Pirates. Digne de recordar és que Toni Llegum, amb la fi de que no hi haguera dubte de que eixiria de masero, va cremar en públic el seu vestit de pirata. Els altres arribarien com un goteig any darrere any. Basseta, malgrat que començà a treballar, es va quedar amb les ganes d´eixir.

Celebrant la Capitania de Paco Panduro, la comparsa va recórrer a elements de la nostra quadrilla per diversos llocs de boatos; d´aquesta manera, Claudio eixí “en aparell”, amb un vestit verd i acompanyat d´una xica anomenada Ana, mentrestant Enrique Colau eixí amb el vestit marró portant l´estendard de la Comparsa.

La resta dels components eixiren en esquadra, encara que no podríem assegurar si eixiren tots en la mateixa o es van tindre que conformar amb reblir les poques que aleshores hi havia en la nostra Comparsa.

Pel que fa als vestits, hem vist que Claudio va eixir amb el verd i Enrique amb el marró. Doncs bé Berna (i potser els restants de la quadrilla), eixí al passeig amb el vestit negre que li deixà un tal Torregrosa que vivia al barri Mirasol, el va tornar al terme de la mateixa, i “s´enfundà” el vestit marró de Rafael Guillem “Uto”, en el que cabien tres Bernes dins. Creem que tots férem més o menys el mateix, és a dir, que ens vam deixar un vestit bonic per eixir al passeig i altre per a la resta de les Festes.

Teníem al voltant de 15-16 anys; en el zoco hi havia vocalista nocturna, i per a nosaltres era tota una novetat, a més a més encara estavem veient al tio Cagamistos que se la menjava amb els ulls, es clar. En el zoco ens reuníem tota la quadrilla, els que eixien i els que aspiraven a fer-ho, i es passava en gran, encara que això feia que els aspirants patiren més la seua espera.

No podem deixar de mencionar a Verònica Vallcanera “Vero”, qui anys més arrere seria la dona de Claudio, i que eixí d´abanderada de la Comparsa Guerreros. El seu pare a Alcoi era Masero de tota la vida, però ací a Ibi eixia de Guerrero.

Bateig fester (1974)

1974-05-05T09:01:00.000+02:00

Enrique “Colau”, més interessat per les Festes que per les xicones, es va passar tot l´hivern convencent als amics de l’absoluta necessitat de creuar en els Maseros i d´eixir desfilant en el passeig.

Coneixent al personal, més interesat en les xicones que en les festes, ho tenía prou mal, sense parlar de l´esforç econòmic que suposava per a molts pares pagar les derrames d´uns fills encara estudiants, el que donava peu a escoltar allò de “quan treballes i guanyes diners, ja t´ho pagaràs de la teua butxaca!”.

Com es ben sabut “la primavera la sangre altera”, i així no més arribar la Pasqua vam canviar la quadrilla de xicones “castellanes” per una altra “mixta”: Nieves, Mª Julia, Rosa Mari, Conchi, “les francesetes”,... que resultaren prou més “festeretes” que les primeres.

Enrique va tirar mà de tots els seus recursos: poder de convicciò, diplomàcia, astúcia, persistència, i així és com va convèncer a un reduït grup d´amics per a eixir el dia de l´Avís.
Pasqual Sanjuán Verdú “Ventrero” no tenia molt clar el canviar de comparsa, per eixir des de xicotet en els Chumberos, i s´en recorda com Enrique se l´emportà la setmana abans a uns quants actes i al porxe de sa casa a escoltar música festera.

Els altres tres pioners van ser Claudio Crespo Vilaplana “Corneta”, Juan Carlos Vilaplana Gilabert “Xato” i Alfonso Giménez Gisbert “el de la tía Josefa”.

Tot va ser prou precipitat i no va haver més remei que demanar prestats els vestits marrons als veterans, que van accedir encantats davant la possibilitat de captar gent jove, ja que en eixos anys els Maseros eren poquets i la comparsa no resultava molt atractiva per als festers que s´iniciaven, i de les xicones ni parlem: “el vestit de valenciana és poc afavoridor!”.