ESMORZAR D'AGOST 2011 EN LA CASETA DE XESUS

Enguany l'últim diumenge d'agost coincidia amb l'aniversari de l'artista de l'esquadra: Xesús Reig. Complia …taitantosdos. Xesús va aprofitar esta coincidència per a invitar-nos a esmorzar en la seua caseta.
Va fer un matí magnífic i uns van pujar a peu per la carretera i escales de la serra, altres caminant per Fernoveta i la majoria -com sempre- amb cotxe.
En tots els esmorzars falta algun component, i en esta ocasió Xesús va fer ple. No va faltar cap component a excepció de Boro –Que no ens sol acompanyar- i els que no residixen a Ibi. És més, ens va acompanyar Paquito “el gavatxo” de l'estiu. És d'agrair que compartisca amb nosaltres un matí d'agost a l'any. Tots els anys li amenacem de presentar-nos a esmorzar alguna vegada en Paris. Alguna vegada ho complirem i ens haurà d'atendre en el seu flamant bistró parisenc.
L'esmorzar va ser fantàstic. Els amfitrions, tant Xesús com Fina, es van aplicar que no faltara de res. Totalment espectacular. L'única cosa roín d'estos copiosos esmorzars és que ens fan recordar el míser esmorzar organitzat pels Botifarres. Al final sempre disfrutem tant amb l'esmorzar del moment com de tirar-los per cara al Presi i nebot l'organitzat per ells. Estem segurs que la “bienpagá” (llija'S la Cospe), el pla d'austeritat que té previst aplicar a Castella La Manxa, està basat en el famós esmorzar de Contramina.
Tornant a este diumenge d'agost, no podem obviar que després de donar-li canya a uns plats de bon pernil i bon formatge, d'unes apetitoses ensalades, una espectacular pellicana, truita de creïlla, inevitables milplats d'olives, va arribar el moment de torrar l'embotit a la carta. Abans d'este moment, Fina –A suggeriment del nostre Presi- li va torrar al peruà-colombià-cambotjà Raúl dos entrecots dignes del millor cap d'esquadra argentí. Només perquè no es queixara de tant de peix i li clavara la dent a quelcom que es pegue al renyó.
Després, café i pediàtrics a gogó al mateix temps que els de sempre jugaven l'esperat charly.
Si a tot l'anterior li afegim el disfrutar del moment en un entorn realment envidable… Què més podem demanar? Bé, hi havia tant que m'he deixat molt. A la pròxima més i millor (quasi impossible).