Bella estampa festera

Ordenand papers i coses que tenia soltes per ací i per allà, m'he trobat amb esta bella estampa festera (pot ser de Festes de 1976), en la que el sempre entabanador Xesus s'acostava a una forastera, mentres el guardaespatles del barret quasi mexicà li feia la cobertura (Pep sempre tan altruista).

En primer pla, baix, el Xato, Pascual i Claudio no perdien detall de l'escena.

Estrenem vestit (1976)

CARRER (Foto cedida per Basseta)
Jesús venia de París amb ganes de festa en plan “chansonière”, i va trobar el cor adecuat. D’esquerra a dreta: Pasqual, Enrique, Claudio, Jesús, Berna, Xato i Pep Arques.

Com si fórem gotes d´una aixeta mal tancada, els amics any darrere any, anem augmentant amb el cens fester en la Comparsa Maseros, i donant forma (encara un tant amorfa) al que seria la nostra esquadra.

Aquest any s´apuntaren Alfredo Miguel Laurí “Coronel” i Carlos Vilaplana “Ullet”. Basseta de nou, va veure els bous des de la barrera, i exercint d´hàbil reporter, es dedicà en els diversos actes a incrementar els nostres arxius gràfics, que per aquells temps eren quasi inexistents.
Va ser l´any en que ens van “recomanar” confeccionar-nos el vestit negre, que feia poc de temps que s´havia estrenat, pel que vam eixir molt devanits amb el nostre vestit recent fet, i que llavors, era totalment negre, ja que les jaquetes es van brodar en 1979.

Uns dies abans de festes, visquérem per primera volta, quelcom que després va ser senya d`identitat de la nostra esquadra. Ens referim a la SUBASTA DEL COP-76; si no recordem mal, se l´adjudicaren per 25.000 Ptes. Paco Bernabeu “Panduro” (Capità cristià/1975), i Rafael Guillem “Uto”. Va ser realment emocionant, i com hem dit abans, la nostra quadrilla va aprendre esta lliçó.

Eixí la nostra esquadra un poc més completa que l´any anterior, però tampoc hem d´oblidar que nombrosos maseros d´eixe any, deixaren la comparsa per convertir-se en moros, mitjançant la nova comparsa de l’anomenat bàndol que s´estrenava: COMPARSA TUAREG. Continuàvem sense ser una comparsa atractiva per a la joventut, el mateix que els succeïa a altres del bandol cristià.

El nostre zoco el vam muntar al carrer Santa Rita, el que ara és el Disco-Pub Giradischi, i sinó ens falla la memòria, decoràrem el zoco, entre altres coses amb els dibuixos característics de Paco Panduro. Teníem davall aquest local als Almogavares, i com estava en obres, hi havia un forat comunicant-nos amb ells, i a ran de que algú es va pixar, és pel que van haver queixes i Paco Panduro, va dibuixar un cartell en el que la gallina de dalt pixava a la de baix.

ALARDO (Foto cedida per Basseta).
Des d’el principi, als de la nostra esquadra ens ha agradat tirar trons.
Açí tenim als que anys després, en 1997, serien Cops (Claudio i Arques), amb el brusó característic que vam posar de moda. Enmig Jesús Reig i David “el de l’ estanc” amb un original parasol, i Pasqual darrere amagat.