L’any del carro (1982)

PASSEIG (Foto cedida per Basseta).
No erem prou gent per a formar una esquadra completa però volíem fer alguna cosa diferent. Alló que no ix en la foto son les vituallles que portaven dins del carro per a menjar i beure, però el cas és que en acabar el passeig teníem un aspecte prou distint.

Comença la revolució. Per segona vegada en la història de la Comparsa i de l’ esquadra, la Falç es fa càrrec de la directiva dels Maseros, aquesta vegada en solitari, sense un dit que “de pressa” ens marque el camí a seguir. Ja podem equivocar-nos pel nostre compte sense que ningú ens faça rectificar a temps.

La nostra quadrilla encara manté molts dels seus membres en la guerra (servint a la Pàtria), i ens decidim aprofitar l’ocasió per a “degustar” d’una nova experiència, eixint a l'Entrada en carrossa. El xofer de la mateixa era "Marrinyo", i el motor no tenia massa cavalls, més bé un mascle.

A l'inici hem mencionat la revolució. No es pot parlar d'ella circunscribint-la solament a un any, sinó que és el resultat d'una gestió desenvolupada per la nostra esquadra durant alguns anys, el que desemboca en un creixement accelerat de la Comparsa Maseros, traent-la de l'atonia que ens caracteritzava portes a fora.

A partir d'aquest any s'han pres decisions molt importants que anirem reflectint en els pròxims capítols, donat que després de Basseta com a president els anys 1982/83, vingué Boro durant 1984/85, Pasqual 1986/87, Amadeo 1988/89, Gilberto 1990 i més tard en el 1996 Berna, sempre comptant amb la quadrilla com a directiva.

S'eliminaren les vocalistes i les orquestes en el soc, s'adquirí l'equip de música de la sala de festes "Ramsés" d´Alcoi, acabem durant uns anys amb els dinars i sopars en el soc (amb parella i marisc inclòs), e implantem els tiquets, abaratant substancialment la derrama i fent-la assequible a molta més gent; així passarem en aquestos anys de ser una comparsa de 35/40 components als 250 que fórem en 1990.

En un altre ordre de coses hem d’assenyalar que a l'Avís d'aquest any, calfà molt el sol i el jurat del concurs de caps, agafà una insolació, encara que no hagué de ser ningú atés per la Creu Roja, i el resultat es tradueix a la millor esquadra del bàndol Cristià i el premi al millor cap d'esquadra del mateix bàndol (atorgat a Miguel Abad). I no és que no ho meresquérem (esta i altres moltes vegades), sinó que en quant a premis es refereix, els Maseros ens hem vist sempre relegats a un segon plànol.

En setembre poguerem veure desfilar per primera vegada a la Comparsa Mossàrabs, que es caracteritzà per la joventut que la componia, cosa que ocorre cada vegada que es forma una nova comparsa, ja que són els jovens els que solen tenir més diferències en les comparses governades per veterans; i si no es vol lluitar contra els vicis creats, doncs funden una nova comparsa, i així els creen ells.

AVIS (Foto cedida per Boro).
D’esquerra a dreta: Enrique, el tío José María, Paco, Alfredo, Boro, Jordi, Berna, Molina i Basseta.

OLLETA (Foto cedida per Boro).
El numeret era “guapet”: Claudio feia de “mono” i Boro passava el barret.
Van traure per a pagar-se la derrama.

OLLETA (Foto cedida per Correuero ).
L’slògan d’aquest any era “Tot begudet”, però la bota no la vam trobar mes gran. En la foto apareixen Panduro, Arques, Correuero, Valentín i Jesús.

Quatre dies de festa (1981)

Únicament a causa del servei militar que alguns de nosaltres continuàvem cumplint (per amor a la Pàtria,naturalment), tenim per a la nostra esquadra un any de vestit oficial, ja que Pasqual era un dels militars, i per aquella època si no es calfava el cap Pasqual per al vestit especial, doncs no hi havia vestit especial per a cap de nosaltres.

Aquest és un any que passarà a la història del nostre poble per haver aconseguit al cap de tant temps, el que els pobles veïns (sense ànim de fer comparacions, donat que són odioses), pareix que han obtingut sense massa esforç: un quart dia de festa.

El motiu d'aquest quart dia de festa és que en aquest any, el nostre poble celebra el 250 aniversari de la coronació de la "Mare de Déu dels Desemparats".

El que són les coses, de vegades no ens costa res fer d’alguna despesa extraordinària res ordinari, o una celebraciò la convertim en tradiciò; en canvi, altres que tants festers desitgen com és la celebració d'un quart dia de festes, no hi ha manera d'aconseguir-ho ja que hi ha mil i un impediments.

Doncs aquest any, com podem veure, es celebrà i no s'acabà el món ... "... amb l'Església hem topat, amic Sancho".

Tot Ibi és una celebració des de molt abans de les nostres festes patronals, als barris es construïen altars, es preparaven espectaculars acolliments per a la Mare de Déu dels Desemparats, i es respirava ambient de festa per tot arreu; en tots els actes, ja foren o no de Moros i Cristians.

Tonyi, l'abanderada, és la novia del nostre amic Paco Gisbert "el de Torrellano"(un artista de la nostra Festa, que va eixir amb nosaltres varios anys), i ella és disgustà prou, perquè els components de la comparsa no demostraven massa interés, a l´hora de comptar amb ella per arreplegar-la o deixar-la a sa casa.

PASSEIG (Foto cedida per Basseta).
D’esquerra a dreta: Enrique, Paco “Veri”, Llegum, Alfredo, Berna, Paco “Pedaços” (un infiltrat), Valentín Sarabia, Basseta, Botifarra, Claudio i Jesús de cabo.

ALARDO
(Foto cedida per Claudio).
Claudio i Pep Arques posant per a que el fotograf (Emilio Mariel) s’emportara el Tercer Premi en blanc i negre del Concurs Fotografic de la Comissió. Al fons apareix Miguel Abad Seguí.

PROCESSO
(Foto cedida per Paco Gisbert Picó ).
L’artista resident en Torrellano va fer una Mare de Deu xicoteta per a la ofrena i els més formals de la quadrilla ajudaren a portar-la.

Estrenem vestit (1976)

CARRER (Foto cedida per Basseta)
Jesús venia de París amb ganes de festa en plan “chansonière”, i va trobar el cor adecuat. D’esquerra a dreta: Pasqual, Enrique, Claudio, Jesús, Berna, Xato i Pep Arques.

Com si fórem gotes d´una aixeta mal tancada, els amics any darrere any, anem augmentant amb el cens fester en la Comparsa Maseros, i donant forma (encara un tant amorfa) al que seria la nostra esquadra.

Aquest any s´apuntaren Alfredo Miguel Laurí “Coronel” i Carlos Vilaplana “Ullet”. Basseta de nou, va veure els bous des de la barrera, i exercint d´hàbil reporter, es dedicà en els diversos actes a incrementar els nostres arxius gràfics, que per aquells temps eren quasi inexistents.
Va ser l´any en que ens van “recomanar” confeccionar-nos el vestit negre, que feia poc de temps que s´havia estrenat, pel que vam eixir molt devanits amb el nostre vestit recent fet, i que llavors, era totalment negre, ja que les jaquetes es van brodar en 1979.

Uns dies abans de festes, visquérem per primera volta, quelcom que després va ser senya d`identitat de la nostra esquadra. Ens referim a la SUBASTA DEL COP-76; si no recordem mal, se l´adjudicaren per 25.000 Ptes. Paco Bernabeu “Panduro” (Capità cristià/1975), i Rafael Guillem “Uto”. Va ser realment emocionant, i com hem dit abans, la nostra quadrilla va aprendre esta lliçó.

Eixí la nostra esquadra un poc més completa que l´any anterior, però tampoc hem d´oblidar que nombrosos maseros d´eixe any, deixaren la comparsa per convertir-se en moros, mitjançant la nova comparsa de l’anomenat bàndol que s´estrenava: COMPARSA TUAREG. Continuàvem sense ser una comparsa atractiva per a la joventut, el mateix que els succeïa a altres del bandol cristià.

El nostre zoco el vam muntar al carrer Santa Rita, el que ara és el Disco-Pub Giradischi, i sinó ens falla la memòria, decoràrem el zoco, entre altres coses amb els dibuixos característics de Paco Panduro. Teníem davall aquest local als Almogavares, i com estava en obres, hi havia un forat comunicant-nos amb ells, i a ran de que algú es va pixar, és pel que van haver queixes i Paco Panduro, va dibuixar un cartell en el que la gallina de dalt pixava a la de baix.

ALARDO (Foto cedida per Basseta).
Des d’el principi, als de la nostra esquadra ens ha agradat tirar trons.
Açí tenim als que anys després, en 1997, serien Cops (Claudio i Arques), amb el brusó característic que vam posar de moda. Enmig Jesús Reig i David “el de l’ estanc” amb un original parasol, i Pasqual darrere amagat.