Xesus, el perfecto anfitrión

Almuerzo de febrero de 2007

El grupo de excursionistas partió del Bar Pernales a las 8 y pico de la mañana para subir por el río hasta la carretera de Bañeres, cogiendo el camino de Campos para llegar hasta el paraje de San Pascual y volviendo por el camino de San Pascual y el Barrio de Vilaplana hasta el local de la Comparsa Tuareg, donde almorzamos con el resto.


Como es habitual, los incondicionales del "Charlestón" no pudieron resistir la tentación de echar una partida, que acabó como siempre (discutiendo las jugadas de unos y otros). Aquí vemos a Carlos Ullet, Pep Arques, Vicente Botifarra y Paco Crespo antes de tirarse los trastos.

Excursión al Caño (enero 2007)

Un grupo de componentes tiene la sana costumbre de salir de excursión los domingos por la mañana. Nos hemos ido contagiando y el domingo que hay almuerzo el grupo de excursionistas es más numeroso.

El último domingo de enero decidimos subir al Caño, con la idea de atravesar la sierra y bajar al Restaurante del Campo de Tiro. No tuvimos en cuenta que había nevado días antes y, aunque desde Ibi no se observaba mucha nieve, cuando llegamos al Caño había tanta nieve y tan espesa niebla que tuvimos que desistir del empeño y volvernos a Ibi.



Tuvimos que hacer una "llamada de socorro" para que viniera alguien a recogernos, pues como digo el almuerzo estaba encargado en el Campo de Tiro. Paco Sandalio y Pedro Palanca se acercaron hasta el depósito del agua de Campos y todo acabo con un almuero en condiciones.

Panduro Capità (1975)

És la capitania de Paco Bernabeu Gisbert “Panduro”, i a partir d´aquest any és el que per acord s´ha decidit iniciar el conte de la nostra esquadra La Falç.

Comencen les incorporacions dels amics a la Comparsa Maseros, amb el que es gesta l’Esquadra. Inicien la seua anada, estrenant-se en les Festes de la nostra població, Vicent Bernabeu “Berna” i Paco Crespo “Sandalio”, mentrestant Toni Verdú “Llegum” i Josep Arques “Danielo” arriben a la nostra comparsa rebotats dels Pirates. Digne de recordar és que Toni Llegum, amb la fi de que no hi haguera dubte de que eixiria de masero, va cremar en públic el seu vestit de pirata. Els altres arribarien com un goteig any darrere any. Basseta, malgrat que començà a treballar, es va quedar amb les ganes d´eixir.

Celebrant la Capitania de Paco Panduro, la comparsa va recórrer a elements de la nostra quadrilla per diversos llocs de boatos; d´aquesta manera, Claudio eixí “en aparell”, amb un vestit verd i acompanyat d´una xica anomenada Ana, mentrestant Enrique Colau eixí amb el vestit marró portant l´estendard de la Comparsa.

La resta dels components eixiren en esquadra, encara que no podríem assegurar si eixiren tots en la mateixa o es van tindre que conformar amb reblir les poques que aleshores hi havia en la nostra Comparsa.

Pel que fa als vestits, hem vist que Claudio va eixir amb el verd i Enrique amb el marró. Doncs bé Berna (i potser els restants de la quadrilla), eixí al passeig amb el vestit negre que li deixà un tal Torregrosa que vivia al barri Mirasol, el va tornar al terme de la mateixa, i “s´enfundà” el vestit marró de Rafael Guillem “Uto”, en el que cabien tres Bernes dins. Creem que tots férem més o menys el mateix, és a dir, que ens vam deixar un vestit bonic per eixir al passeig i altre per a la resta de les Festes.

Teníem al voltant de 15-16 anys; en el zoco hi havia vocalista nocturna, i per a nosaltres era tota una novetat, a més a més encara estavem veient al tio Cagamistos que se la menjava amb els ulls, es clar. En el zoco ens reuníem tota la quadrilla, els que eixien i els que aspiraven a fer-ho, i es passava en gran, encara que això feia que els aspirants patiren més la seua espera.

No podem deixar de mencionar a Verònica Vallcanera “Vero”, qui anys més arrere seria la dona de Claudio, i que eixí d´abanderada de la Comparsa Guerreros. El seu pare a Alcoi era Masero de tota la vida, però ací a Ibi eixia de Guerrero.