El Cop de Boro (1980)

Escuadra en la Diana (Foto cedida per Claudio). El cabo es Miguel Abad "El Alcoiá"

Poc podem dir d´aquest any, en el que alguns components de la nostra esquadra estaven en la mili. Motiu més que suficient per a no continuar amb la directiva de la comparsa, com haguera ocorregut d´estar la majoria a Ibi.

El zoco seguia estant al local de Boro (carrer Sant Roc i cantonada al desvío), igual que l´any anterior. No hi hagué disfressa de l´olleta, però es va substituir per un patinet de Coloma i Pastor que, segons diuen els que van estar presents, va ser molt divertit.

José Brotons “Pep Gasolina”, es va presentar com a president i formà la seua directiva. Posat que els números de l´any anterior no havien eixit massa rodons, i el dèficit rondava les 300.000,-ptes., aleshores, es va convidar a que pagàrem la creuà, i si després no podíem vindre a Festes, que s´ajustarien els comptes. Nosaltres per deferència, vam optar pel que Pep ens deia.

Alguns no vam vindre i els comptes es van ajustar: Pagaren més els que no isqueren a festes que els que ho feren. Era molt fàcil, si eixíes a Festes, com que eres militar pagaves la meitat de la derrama, i si no veníes pagaves la creuà sencera, més la part proporcional de despeses, més el dèficit de l´any anterior. Eixir suposava 9.000 Ptes., i no eixir 12.000, com si depenguera de nosaltres eixir o no.

Açò va provocar algunes discussions que en la seua majoria es van solucionar pagant a la comparsa, malgrat en alguna va fer que s´enfrontaren les raons, com va ser el cas de Carlos Vilaplana “Ullet”, que va optar per abandonar la comparsa per a sempre.

Seria un mer any de transició sinó haguera ocorregut allò inevitable:

Boro es queda amb el seu primer COP!

La licitació va ser molt interessant ja que va arribar a les 300.000,-ptes. d´abans, i no licitava Boro, sino el seu nom de palla que no era altre que Pasqual “Colau”, seguint les instruccions del germà de l´interessat, Pepe “El Maseret”. Com la xifra anava creixent, segons diuen els presents, Pasqual eixia al carrer (a demanar opinió) i tornava a entrar al local de la comparsa per a superar la xifra que s´havia aconseguit. Quan es va saber que el beneficiari era Boro, tots coincidiren en dir que si ho hagueren sabut, li haguera costat prou més quedar-se amb el Cop.

En Festes, Pep “El Maseret” i els seus amics, van preparar un carro molt masero, amb bones viandes i “refrescs” per a remullar la gola (posat que abans no estava açò perseguit), i Boro disparà al voltant de 35 kgrs. De pólvora. Tot un èxit.

PASEIG (Foto cedida per Claudio ). D’esquerra a dreta:

Claudio, Pep Arques, Xato, Llegum, Juanjo, Boro, Paco, Luis “El Carreté” i Enrique.

PASEIG (Foto cedida per Claudio ). La mateixa esquadra, pero Claudio en plena eufòria,

fent mèrits per a furtar-li el càrrec de cabo a Pasqual.

Els ous de Gasolina (1977)

CARRER SANTA RITA (Foto cedida per Basseta).
Les cosines catalanes del Xato ens feren la visita en Festes i van arrasar en mitja esquadra. Com podeu veure, Berna i Juanjo no perdien el temps.

En aquest any podem constatar que l´entrada de la nostra quadrilla en la festa és una realitat, ja la tenim consolidada.

Després de portar un parell d´anys assenyalant l´absència i ganes de José Vicent Verdú “Basseta”, no podem deixar de significar que és en aquest any quan s´estrena com a fester, així com Juan José Avilés i Francisco Gisbert Picó “Veri”.

OLLETA
(Foto cedida per Paco Crespo).

Vicent Botifarra en "trance" i Paco de suport.

El final d´aquesta dècada, venia marcat per fortes polèmiques, sobretot polítiques i laborals, tot i que no sempre estiguera massa clar d´on venien ni què era el que pretenien; a la fi, solien acabar en despropòsits per a les nostres Festes. El passeig és un dels principals actes de les nostres Festes, així que cap altre millor per a fer un canvi radical i eixir aquest any els cristians el divendres per la vesprada (però a causa de la pluja va tenir que ser per la nit), i els moros isqueren el dissabte per la vesprada, del que es desprén que els “puristes” encara no tenien en les nostres festes la representació actual.

Doncs bé, com hem avançat, a l´hora del Passeig estava plovent, pel que es va optar per retardar l´horari d´eixida, i ens vam tindre que refugiar en les cases pròximes al depòsit d´aigües i al Patronato, deixant naturalment a la mercè de la pluja els carros i carrosses que la nostra comparsa disposava a lluir en l´acte. La nostra esquadra anava aquest any amb el vestit oficial negre, encara que no ens plantejavem eixir amb vestit especial, puix que eixir ja era tot un èxit.

PASSEIG (Foto cedida per Botifarra).
D’esquerra a dreta: Paco “Sandalio”, Claudio, Enrique, “Botifarra”, Pascual, Francisco Gisbert Picó “Veri”, Alfredo, “Berna”, “Xato”, Carlos “Ullet”, “Basseta” i Juanjo Avilés.

PASSEIG (Foto cedida per Llegum).
Erem massa gent per a una esquadra i alguns de la quadrilla van completar altra. Podem veure enmig a “Llegum” i Amadeo Albert Bort, i a la punta de la dreta a Jesús Reig i Pep Arques.

Aleshores Pepe “Gasolina” junt amb el seu nebot Paco “Cagamistos”, tenien per costum fer un carro o carrossa en la que traure als fills dels dos matrimonis, i aquest any duia d´adorn una cistella amb ous durs que estava preciosa.

Per desgràcia per a “Gasolina” i “Cagamistos”, no sols es va quedar a mercè de la pluja, sinó també de Toni “Llegum”, a qui amb el retard d´horari, li va aplegar l´hora de berenar, i mentre el miravem des del nostre refugi, Toni anava pelant un a un els ous i va deixar la cistella tan buida com les closques que quedaven.

Ni que dir té que Gasolina el volia castrar, i Llegum ni es va inmmutar (per què hi havia que inmutar-se, si tan sols es va limitar a berenar ?).

També tinguérem la nit del dissabte el primer streeptease integral a Ibi, a càrrec de “Barbarella”, amb el que ens vam guanyar una bona reprimenda en el sermó de la missa del diumenge (però en el zoco va estar fins al Sergent de la Guàrdia Civil, que no es va voler perdre l´espectacle).

OFRENA DE FLORS (Foto cedida per Dolores Oliver).
Carlos Vilaplana “Ullet” i Juan José Avilés Valls, amb Dolores Oliver, l’abanderada. Es nota que eren principiants i volien participar en tots els actes per a lluir el vestit nou i eixir en les fotos.