Esmorzar de maig 2008

¡A la salud de Toni Llegum!

El primer especial (1979)

És el segon any de la directiva de Pepe Pastor i de la nostra cuadrilla i encara no som massa experts en les responsabilitats que açò comporta. És important comptar amb la seua presència com a president, doncs ostentem la capitania cristiana en la persona de José Peyró Rico “Flare”, més conegut per “Durano”, però no li feia molta gràcia.

En termes de la Festa en general, aquest any té algunes novetats (abans era estrany que no n’hi haguera com a mínim mitja dotzena). Els moros desfilaren en l´Entrada per la vesprada i els cristians a les 22,30 hores. Es celebra per primera vegada l´acte de l´ofrena tal i com el coneixem ara. I Jesús Reig dissenya i pinta una “portalà” per al zoco (que aleshores el teníem en el local de Boro, on estava la antiga fàbrica i ara viu Toni Llegum).

Aquest any és la primera vegada en varis dels esdeveniments, i dic primera vegada, perquè com després es veurà, cap d´elles ha sigut l´única. Com hem dit abans, ens trobem en la directiva amb la nostra primera capitania, honradament pensem que si fem un balanç dels resultats, aquestos sense dubte han sigut positius.

També ha sigut la primera vegada que la nostra comparsa ha decidit portar una disfressa en la desfilada de l´olleta, i eixírem amb una túnica imitant l´hàbit d´un frare i en lloc d´un crucifix ens vam penjar al coll una coca fregida de cartó pedra, tot amb clara al·lusió al sobrenom i ofici del nostre capità.

I com no n’hi ha dues sense tres, també ha sigut la primera entrada on la nostra esquadra ha desfilat amb un vestit especial; a més a més ha sigut el més bonic, més impactant, més... de tot, perquè ha sigut el primer i el que més il·lusió portava com a perxa. El vestit ens l`han preparat entre la mare de Toni Llegum i la mare de Claudio, ens l´han cosit les nostres respectives mares, i ens ve que ni brodat.

El disseny... Com no!... és de Pascual, i consta d´una falda verda de vellut, una camisa sense mànegues i amb el muscle dret descobert, i polaines, manguitos, corretja i manta de tela imitant a la pell de borrego. Com a arma dúiem el mànec d´una aixada, i a l´esquena una garba de sarments feta en Contramina.
En la fotografia podem fer alguns descobriments, un Vicent Botifarra sense bigot, un Ricardo “Ramonet” i Vicent “Boro”, passerells en el nostre bàndol, i l´absència del nostre amic Enrique “Colau”, que segons les llengües de doble tall, no ha eixit amb nosaltres perquè el nostre vestit li pareix irrespectuós.

Els ous de Gasolina (1977)

CARRER SANTA RITA (Foto cedida per Basseta).
Les cosines catalanes del Xato ens feren la visita en Festes i van arrasar en mitja esquadra. Com podeu veure, Berna i Juanjo no perdien el temps.

En aquest any podem constatar que l´entrada de la nostra quadrilla en la festa és una realitat, ja la tenim consolidada.

Després de portar un parell d´anys assenyalant l´absència i ganes de José Vicent Verdú “Basseta”, no podem deixar de significar que és en aquest any quan s´estrena com a fester, així com Juan José Avilés i Francisco Gisbert Picó “Veri”.

OLLETA
(Foto cedida per Paco Crespo).

Vicent Botifarra en "trance" i Paco de suport.

El final d´aquesta dècada, venia marcat per fortes polèmiques, sobretot polítiques i laborals, tot i que no sempre estiguera massa clar d´on venien ni què era el que pretenien; a la fi, solien acabar en despropòsits per a les nostres Festes. El passeig és un dels principals actes de les nostres Festes, així que cap altre millor per a fer un canvi radical i eixir aquest any els cristians el divendres per la vesprada (però a causa de la pluja va tenir que ser per la nit), i els moros isqueren el dissabte per la vesprada, del que es desprén que els “puristes” encara no tenien en les nostres festes la representació actual.

Doncs bé, com hem avançat, a l´hora del Passeig estava plovent, pel que es va optar per retardar l´horari d´eixida, i ens vam tindre que refugiar en les cases pròximes al depòsit d´aigües i al Patronato, deixant naturalment a la mercè de la pluja els carros i carrosses que la nostra comparsa disposava a lluir en l´acte. La nostra esquadra anava aquest any amb el vestit oficial negre, encara que no ens plantejavem eixir amb vestit especial, puix que eixir ja era tot un èxit.

PASSEIG (Foto cedida per Botifarra).
D’esquerra a dreta: Paco “Sandalio”, Claudio, Enrique, “Botifarra”, Pascual, Francisco Gisbert Picó “Veri”, Alfredo, “Berna”, “Xato”, Carlos “Ullet”, “Basseta” i Juanjo Avilés.

PASSEIG (Foto cedida per Llegum).
Erem massa gent per a una esquadra i alguns de la quadrilla van completar altra. Podem veure enmig a “Llegum” i Amadeo Albert Bort, i a la punta de la dreta a Jesús Reig i Pep Arques.

Aleshores Pepe “Gasolina” junt amb el seu nebot Paco “Cagamistos”, tenien per costum fer un carro o carrossa en la que traure als fills dels dos matrimonis, i aquest any duia d´adorn una cistella amb ous durs que estava preciosa.

Per desgràcia per a “Gasolina” i “Cagamistos”, no sols es va quedar a mercè de la pluja, sinó també de Toni “Llegum”, a qui amb el retard d´horari, li va aplegar l´hora de berenar, i mentre el miravem des del nostre refugi, Toni anava pelant un a un els ous i va deixar la cistella tan buida com les closques que quedaven.

Ni que dir té que Gasolina el volia castrar, i Llegum ni es va inmmutar (per què hi havia que inmutar-se, si tan sols es va limitar a berenar ?).

També tinguérem la nit del dissabte el primer streeptease integral a Ibi, a càrrec de “Barbarella”, amb el que ens vam guanyar una bona reprimenda en el sermó de la missa del diumenge (però en el zoco va estar fins al Sergent de la Guàrdia Civil, que no es va voler perdre l´espectacle).

OFRENA DE FLORS (Foto cedida per Dolores Oliver).
Carlos Vilaplana “Ullet” i Juan José Avilés Valls, amb Dolores Oliver, l’abanderada. Es nota que eren principiants i volien participar en tots els actes per a lluir el vestit nou i eixir en les fotos.

Panduro Capità (1975)

És la capitania de Paco Bernabeu Gisbert “Panduro”, i a partir d´aquest any és el que per acord s´ha decidit iniciar el conte de la nostra esquadra La Falç.

Comencen les incorporacions dels amics a la Comparsa Maseros, amb el que es gesta l’Esquadra. Inicien la seua anada, estrenant-se en les Festes de la nostra població, Vicent Bernabeu “Berna” i Paco Crespo “Sandalio”, mentrestant Toni Verdú “Llegum” i Josep Arques “Danielo” arriben a la nostra comparsa rebotats dels Pirates. Digne de recordar és que Toni Llegum, amb la fi de que no hi haguera dubte de que eixiria de masero, va cremar en públic el seu vestit de pirata. Els altres arribarien com un goteig any darrere any. Basseta, malgrat que començà a treballar, es va quedar amb les ganes d´eixir.

Celebrant la Capitania de Paco Panduro, la comparsa va recórrer a elements de la nostra quadrilla per diversos llocs de boatos; d´aquesta manera, Claudio eixí “en aparell”, amb un vestit verd i acompanyat d´una xica anomenada Ana, mentrestant Enrique Colau eixí amb el vestit marró portant l´estendard de la Comparsa.

La resta dels components eixiren en esquadra, encara que no podríem assegurar si eixiren tots en la mateixa o es van tindre que conformar amb reblir les poques que aleshores hi havia en la nostra Comparsa.

Pel que fa als vestits, hem vist que Claudio va eixir amb el verd i Enrique amb el marró. Doncs bé Berna (i potser els restants de la quadrilla), eixí al passeig amb el vestit negre que li deixà un tal Torregrosa que vivia al barri Mirasol, el va tornar al terme de la mateixa, i “s´enfundà” el vestit marró de Rafael Guillem “Uto”, en el que cabien tres Bernes dins. Creem que tots férem més o menys el mateix, és a dir, que ens vam deixar un vestit bonic per eixir al passeig i altre per a la resta de les Festes.

Teníem al voltant de 15-16 anys; en el zoco hi havia vocalista nocturna, i per a nosaltres era tota una novetat, a més a més encara estavem veient al tio Cagamistos que se la menjava amb els ulls, es clar. En el zoco ens reuníem tota la quadrilla, els que eixien i els que aspiraven a fer-ho, i es passava en gran, encara que això feia que els aspirants patiren més la seua espera.

No podem deixar de mencionar a Verònica Vallcanera “Vero”, qui anys més arrere seria la dona de Claudio, i que eixí d´abanderada de la Comparsa Guerreros. El seu pare a Alcoi era Masero de tota la vida, però ací a Ibi eixia de Guerrero.