sábado, 15 de septiembre de 1979

El primer especial (1979)

És el segon any de la directiva de Pepe Pastor i de la nostra cuadrilla i encara no som massa experts en les responsabilitats que açò comporta. És important comptar amb la seua presència com a president, doncs ostentem la capitania cristiana en la persona de José Peyró Rico “Flare”, més conegut per “Durano”, però no li feia molta gràcia.

En termes de la Festa en general, aquest any té algunes novetats (abans era estrany que no n’hi haguera com a mínim mitja dotzena). Els moros desfilaren en l´Entrada per la vesprada i els cristians a les 22,30 hores. Es celebra per primera vegada l´acte de l´ofrena tal i com el coneixem ara. I Jesús Reig dissenya i pinta una “portalà” per al zoco (que aleshores el teníem en el local de Boro, on estava la antiga fàbrica i ara viu Toni Llegum).

Aquest any és la primera vegada en varis dels esdeveniments, i dic primera vegada, perquè com després es veurà, cap d´elles ha sigut l´única. Com hem dit abans, ens trobem en la directiva amb la nostra primera capitania, honradament pensem que si fem un balanç dels resultats, aquestos sense dubte han sigut positius.

També ha sigut la primera vegada que la nostra comparsa ha decidit portar una disfressa en la desfilada de l´olleta, i eixírem amb una túnica imitant l´hàbit d´un frare i en lloc d´un crucifix ens vam penjar al coll una coca fregida de cartó pedra, tot amb clara al·lusió al sobrenom i ofici del nostre capità.

I com no n’hi ha dues sense tres, també ha sigut la primera entrada on la nostra esquadra ha desfilat amb un vestit especial; a més a més ha sigut el més bonic, més impactant, més... de tot, perquè ha sigut el primer i el que més il·lusió portava com a perxa. El vestit ens l`han preparat entre la mare de Toni Llegum i la mare de Claudio, ens l´han cosit les nostres respectives mares, i ens ve que ni brodat.

El disseny... Com no!... és de Pascual, i consta d´una falda verda de vellut, una camisa sense mànegues i amb el muscle dret descobert, i polaines, manguitos, corretja i manta de tela imitant a la pell de borrego. Com a arma dúiem el mànec d´una aixada, i a l´esquena una garba de sarments feta en Contramina.
En la fotografia podem fer alguns descobriments, un Vicent Botifarra sense bigot, un Ricardo “Ramonet” i Vicent “Boro”, passerells en el nostre bàndol, i l´absència del nostre amic Enrique “Colau”, que segons les llengües de doble tall, no ha eixit amb nosaltres perquè el nostre vestit li pareix irrespectuós.

No hay comentarios:

Origen geográfico de las visitas al blog (a partir de la IP)

ip-location map zoom