Bella estampa festera

Ordenand papers i coses que tenia soltes per ací i per allà, m'he trobat amb esta bella estampa festera (pot ser de Festes de 1976), en la que el sempre entabanador Xesus s'acostava a una forastera, mentres el guardaespatles del barret quasi mexicà li feia la cobertura (Pep sempre tan altruista).

En primer pla, baix, el Xato, Pascual i Claudio no perdien detall de l'escena.

Xesus, el perfecto anfitrión

Creuá en Contramina - Octubre 2006

Decidimos apostar por una creuá al sistema tradicional, es decir, día completo de campo con música y familia. Contratamos a la Dolça Parranda, de Tibi, con la ventaja de contar con los buenos oficios de Pedro, que se brindó a hacernos una paella de las suyas.

Aquí arriba tenemos a Pedro, preparando el aperitivo. Abajo un grupo de amigos empezando el almuerzo mientras esperábamos la llegada de los músicos. Nos hizo un día estupendo y pudimos estar al aire libre sin ningún tipo de problema.

Los muchachos de la Dolça Parranda nos deleitaron con un sinfín de canciones de su amplio repertorio, lo que hizo las delicias de nuestras esposas. Todos acabamos coincidiendo en que fue una buena idea cambiar la típica charanga por una rondalla.

Pedro cumplió con su promesa y nos hizo una paella para chuparse los dedos. Día completo.

Almuerzo de febrero de 2007

El grupo de excursionistas partió del Bar Pernales a las 8 y pico de la mañana para subir por el río hasta la carretera de Bañeres, cogiendo el camino de Campos para llegar hasta el paraje de San Pascual y volviendo por el camino de San Pascual y el Barrio de Vilaplana hasta el local de la Comparsa Tuareg, donde almorzamos con el resto.


Como es habitual, los incondicionales del "Charlestón" no pudieron resistir la tentación de echar una partida, que acabó como siempre (discutiendo las jugadas de unos y otros). Aquí vemos a Carlos Ullet, Pep Arques, Vicente Botifarra y Paco Crespo antes de tirarse los trastos.

Quatre dies de festa (1981)

Únicament a causa del servei militar que alguns de nosaltres continuàvem cumplint (per amor a la Pàtria,naturalment), tenim per a la nostra esquadra un any de vestit oficial, ja que Pasqual era un dels militars, i per aquella època si no es calfava el cap Pasqual per al vestit especial, doncs no hi havia vestit especial per a cap de nosaltres.

Aquest és un any que passarà a la història del nostre poble per haver aconseguit al cap de tant temps, el que els pobles veïns (sense ànim de fer comparacions, donat que són odioses), pareix que han obtingut sense massa esforç: un quart dia de festa.

El motiu d'aquest quart dia de festa és que en aquest any, el nostre poble celebra el 250 aniversari de la coronació de la "Mare de Déu dels Desemparats".

El que són les coses, de vegades no ens costa res fer d’alguna despesa extraordinària res ordinari, o una celebraciò la convertim en tradiciò; en canvi, altres que tants festers desitgen com és la celebració d'un quart dia de festes, no hi ha manera d'aconseguir-ho ja que hi ha mil i un impediments.

Doncs aquest any, com podem veure, es celebrà i no s'acabà el món ... "... amb l'Església hem topat, amic Sancho".

Tot Ibi és una celebració des de molt abans de les nostres festes patronals, als barris es construïen altars, es preparaven espectaculars acolliments per a la Mare de Déu dels Desemparats, i es respirava ambient de festa per tot arreu; en tots els actes, ja foren o no de Moros i Cristians.

Tonyi, l'abanderada, és la novia del nostre amic Paco Gisbert "el de Torrellano"(un artista de la nostra Festa, que va eixir amb nosaltres varios anys), i ella és disgustà prou, perquè els components de la comparsa no demostraven massa interés, a l´hora de comptar amb ella per arreplegar-la o deixar-la a sa casa.

PASSEIG (Foto cedida per Basseta).
D’esquerra a dreta: Enrique, Paco “Veri”, Llegum, Alfredo, Berna, Paco “Pedaços” (un infiltrat), Valentín Sarabia, Basseta, Botifarra, Claudio i Jesús de cabo.

ALARDO
(Foto cedida per Claudio).
Claudio i Pep Arques posant per a que el fotograf (Emilio Mariel) s’emportara el Tercer Premi en blanc i negre del Concurs Fotografic de la Comissió. Al fons apareix Miguel Abad Seguí.

PROCESSO
(Foto cedida per Paco Gisbert Picó ).
L’artista resident en Torrellano va fer una Mare de Deu xicoteta per a la ofrena i els més formals de la quadrilla ajudaren a portar-la.

Panduro Capità (1975)

És la capitania de Paco Bernabeu Gisbert “Panduro”, i a partir d´aquest any és el que per acord s´ha decidit iniciar el conte de la nostra esquadra La Falç.

Comencen les incorporacions dels amics a la Comparsa Maseros, amb el que es gesta l’Esquadra. Inicien la seua anada, estrenant-se en les Festes de la nostra població, Vicent Bernabeu “Berna” i Paco Crespo “Sandalio”, mentrestant Toni Verdú “Llegum” i Josep Arques “Danielo” arriben a la nostra comparsa rebotats dels Pirates. Digne de recordar és que Toni Llegum, amb la fi de que no hi haguera dubte de que eixiria de masero, va cremar en públic el seu vestit de pirata. Els altres arribarien com un goteig any darrere any. Basseta, malgrat que començà a treballar, es va quedar amb les ganes d´eixir.

Celebrant la Capitania de Paco Panduro, la comparsa va recórrer a elements de la nostra quadrilla per diversos llocs de boatos; d´aquesta manera, Claudio eixí “en aparell”, amb un vestit verd i acompanyat d´una xica anomenada Ana, mentrestant Enrique Colau eixí amb el vestit marró portant l´estendard de la Comparsa.

La resta dels components eixiren en esquadra, encara que no podríem assegurar si eixiren tots en la mateixa o es van tindre que conformar amb reblir les poques que aleshores hi havia en la nostra Comparsa.

Pel que fa als vestits, hem vist que Claudio va eixir amb el verd i Enrique amb el marró. Doncs bé Berna (i potser els restants de la quadrilla), eixí al passeig amb el vestit negre que li deixà un tal Torregrosa que vivia al barri Mirasol, el va tornar al terme de la mateixa, i “s´enfundà” el vestit marró de Rafael Guillem “Uto”, en el que cabien tres Bernes dins. Creem que tots férem més o menys el mateix, és a dir, que ens vam deixar un vestit bonic per eixir al passeig i altre per a la resta de les Festes.

Teníem al voltant de 15-16 anys; en el zoco hi havia vocalista nocturna, i per a nosaltres era tota una novetat, a més a més encara estavem veient al tio Cagamistos que se la menjava amb els ulls, es clar. En el zoco ens reuníem tota la quadrilla, els que eixien i els que aspiraven a fer-ho, i es passava en gran, encara que això feia que els aspirants patiren més la seua espera.

No podem deixar de mencionar a Verònica Vallcanera “Vero”, qui anys més arrere seria la dona de Claudio, i que eixí d´abanderada de la Comparsa Guerreros. El seu pare a Alcoi era Masero de tota la vida, però ací a Ibi eixia de Guerrero.