Xesus, el perfecto anfitrión

Creuá en Contramina - Octubre 2006

Decidimos apostar por una creuá al sistema tradicional, es decir, día completo de campo con música y familia. Contratamos a la Dolça Parranda, de Tibi, con la ventaja de contar con los buenos oficios de Pedro, que se brindó a hacernos una paella de las suyas.

Aquí arriba tenemos a Pedro, preparando el aperitivo. Abajo un grupo de amigos empezando el almuerzo mientras esperábamos la llegada de los músicos. Nos hizo un día estupendo y pudimos estar al aire libre sin ningún tipo de problema.

Los muchachos de la Dolça Parranda nos deleitaron con un sinfín de canciones de su amplio repertorio, lo que hizo las delicias de nuestras esposas. Todos acabamos coincidiendo en que fue una buena idea cambiar la típica charanga por una rondalla.

Pedro cumplió con su promesa y nos hizo una paella para chuparse los dedos. Día completo.

Almuerzo de febrero de 2007

El grupo de excursionistas partió del Bar Pernales a las 8 y pico de la mañana para subir por el río hasta la carretera de Bañeres, cogiendo el camino de Campos para llegar hasta el paraje de San Pascual y volviendo por el camino de San Pascual y el Barrio de Vilaplana hasta el local de la Comparsa Tuareg, donde almorzamos con el resto.


Como es habitual, los incondicionales del "Charlestón" no pudieron resistir la tentación de echar una partida, que acabó como siempre (discutiendo las jugadas de unos y otros). Aquí vemos a Carlos Ullet, Pep Arques, Vicente Botifarra y Paco Crespo antes de tirarse los trastos.

El Cop de Boro (1980)

Escuadra en la Diana (Foto cedida per Claudio). El cabo es Miguel Abad "El Alcoiá"

Poc podem dir d´aquest any, en el que alguns components de la nostra esquadra estaven en la mili. Motiu més que suficient per a no continuar amb la directiva de la comparsa, com haguera ocorregut d´estar la majoria a Ibi.

El zoco seguia estant al local de Boro (carrer Sant Roc i cantonada al desvío), igual que l´any anterior. No hi hagué disfressa de l´olleta, però es va substituir per un patinet de Coloma i Pastor que, segons diuen els que van estar presents, va ser molt divertit.

José Brotons “Pep Gasolina”, es va presentar com a president i formà la seua directiva. Posat que els números de l´any anterior no havien eixit massa rodons, i el dèficit rondava les 300.000,-ptes., aleshores, es va convidar a que pagàrem la creuà, i si després no podíem vindre a Festes, que s´ajustarien els comptes. Nosaltres per deferència, vam optar pel que Pep ens deia.

Alguns no vam vindre i els comptes es van ajustar: Pagaren més els que no isqueren a festes que els que ho feren. Era molt fàcil, si eixíes a Festes, com que eres militar pagaves la meitat de la derrama, i si no veníes pagaves la creuà sencera, més la part proporcional de despeses, més el dèficit de l´any anterior. Eixir suposava 9.000 Ptes., i no eixir 12.000, com si depenguera de nosaltres eixir o no.

Açò va provocar algunes discussions que en la seua majoria es van solucionar pagant a la comparsa, malgrat en alguna va fer que s´enfrontaren les raons, com va ser el cas de Carlos Vilaplana “Ullet”, que va optar per abandonar la comparsa per a sempre.

Seria un mer any de transició sinó haguera ocorregut allò inevitable:

Boro es queda amb el seu primer COP!

La licitació va ser molt interessant ja que va arribar a les 300.000,-ptes. d´abans, i no licitava Boro, sino el seu nom de palla que no era altre que Pasqual “Colau”, seguint les instruccions del germà de l´interessat, Pepe “El Maseret”. Com la xifra anava creixent, segons diuen els presents, Pasqual eixia al carrer (a demanar opinió) i tornava a entrar al local de la comparsa per a superar la xifra que s´havia aconseguit. Quan es va saber que el beneficiari era Boro, tots coincidiren en dir que si ho hagueren sabut, li haguera costat prou més quedar-se amb el Cop.

En Festes, Pep “El Maseret” i els seus amics, van preparar un carro molt masero, amb bones viandes i “refrescs” per a remullar la gola (posat que abans no estava açò perseguit), i Boro disparà al voltant de 35 kgrs. De pólvora. Tot un èxit.

PASEIG (Foto cedida per Claudio ). D’esquerra a dreta:

Claudio, Pep Arques, Xato, Llegum, Juanjo, Boro, Paco, Luis “El Carreté” i Enrique.

PASEIG (Foto cedida per Claudio ). La mateixa esquadra, pero Claudio en plena eufòria,

fent mèrits per a furtar-li el càrrec de cabo a Pasqual.

Estrenem vestit (1976)

CARRER (Foto cedida per Basseta)
Jesús venia de París amb ganes de festa en plan “chansonière”, i va trobar el cor adecuat. D’esquerra a dreta: Pasqual, Enrique, Claudio, Jesús, Berna, Xato i Pep Arques.

Com si fórem gotes d´una aixeta mal tancada, els amics any darrere any, anem augmentant amb el cens fester en la Comparsa Maseros, i donant forma (encara un tant amorfa) al que seria la nostra esquadra.

Aquest any s´apuntaren Alfredo Miguel Laurí “Coronel” i Carlos Vilaplana “Ullet”. Basseta de nou, va veure els bous des de la barrera, i exercint d´hàbil reporter, es dedicà en els diversos actes a incrementar els nostres arxius gràfics, que per aquells temps eren quasi inexistents.
Va ser l´any en que ens van “recomanar” confeccionar-nos el vestit negre, que feia poc de temps que s´havia estrenat, pel que vam eixir molt devanits amb el nostre vestit recent fet, i que llavors, era totalment negre, ja que les jaquetes es van brodar en 1979.

Uns dies abans de festes, visquérem per primera volta, quelcom que després va ser senya d`identitat de la nostra esquadra. Ens referim a la SUBASTA DEL COP-76; si no recordem mal, se l´adjudicaren per 25.000 Ptes. Paco Bernabeu “Panduro” (Capità cristià/1975), i Rafael Guillem “Uto”. Va ser realment emocionant, i com hem dit abans, la nostra quadrilla va aprendre esta lliçó.

Eixí la nostra esquadra un poc més completa que l´any anterior, però tampoc hem d´oblidar que nombrosos maseros d´eixe any, deixaren la comparsa per convertir-se en moros, mitjançant la nova comparsa de l’anomenat bàndol que s´estrenava: COMPARSA TUAREG. Continuàvem sense ser una comparsa atractiva per a la joventut, el mateix que els succeïa a altres del bandol cristià.

El nostre zoco el vam muntar al carrer Santa Rita, el que ara és el Disco-Pub Giradischi, i sinó ens falla la memòria, decoràrem el zoco, entre altres coses amb els dibuixos característics de Paco Panduro. Teníem davall aquest local als Almogavares, i com estava en obres, hi havia un forat comunicant-nos amb ells, i a ran de que algú es va pixar, és pel que van haver queixes i Paco Panduro, va dibuixar un cartell en el que la gallina de dalt pixava a la de baix.

ALARDO (Foto cedida per Basseta).
Des d’el principi, als de la nostra esquadra ens ha agradat tirar trons.
Açí tenim als que anys després, en 1997, serien Cops (Claudio i Arques), amb el brusó característic que vam posar de moda. Enmig Jesús Reig i David “el de l’ estanc” amb un original parasol, i Pasqual darrere amagat.