Xesus, el perfecto anfitrión

Todos con la abanderada de 1995

Esta foto corresponde a una cena que celebramos en el Restaurante Niágara para homenajear a la Abanderada de 1995, Consuelo Sanchís (Xeli la de Basseta).

L’any del carro (1982)

PASSEIG (Foto cedida per Basseta).
No erem prou gent per a formar una esquadra completa però volíem fer alguna cosa diferent. Alló que no ix en la foto son les vituallles que portaven dins del carro per a menjar i beure, però el cas és que en acabar el passeig teníem un aspecte prou distint.

Comença la revolució. Per segona vegada en la història de la Comparsa i de l’ esquadra, la Falç es fa càrrec de la directiva dels Maseros, aquesta vegada en solitari, sense un dit que “de pressa” ens marque el camí a seguir. Ja podem equivocar-nos pel nostre compte sense que ningú ens faça rectificar a temps.

La nostra quadrilla encara manté molts dels seus membres en la guerra (servint a la Pàtria), i ens decidim aprofitar l’ocasió per a “degustar” d’una nova experiència, eixint a l'Entrada en carrossa. El xofer de la mateixa era "Marrinyo", i el motor no tenia massa cavalls, més bé un mascle.

A l'inici hem mencionat la revolució. No es pot parlar d'ella circunscribint-la solament a un any, sinó que és el resultat d'una gestió desenvolupada per la nostra esquadra durant alguns anys, el que desemboca en un creixement accelerat de la Comparsa Maseros, traent-la de l'atonia que ens caracteritzava portes a fora.

A partir d'aquest any s'han pres decisions molt importants que anirem reflectint en els pròxims capítols, donat que després de Basseta com a president els anys 1982/83, vingué Boro durant 1984/85, Pasqual 1986/87, Amadeo 1988/89, Gilberto 1990 i més tard en el 1996 Berna, sempre comptant amb la quadrilla com a directiva.

S'eliminaren les vocalistes i les orquestes en el soc, s'adquirí l'equip de música de la sala de festes "Ramsés" d´Alcoi, acabem durant uns anys amb els dinars i sopars en el soc (amb parella i marisc inclòs), e implantem els tiquets, abaratant substancialment la derrama i fent-la assequible a molta més gent; així passarem en aquestos anys de ser una comparsa de 35/40 components als 250 que fórem en 1990.

En un altre ordre de coses hem d’assenyalar que a l'Avís d'aquest any, calfà molt el sol i el jurat del concurs de caps, agafà una insolació, encara que no hagué de ser ningú atés per la Creu Roja, i el resultat es tradueix a la millor esquadra del bàndol Cristià i el premi al millor cap d'esquadra del mateix bàndol (atorgat a Miguel Abad). I no és que no ho meresquérem (esta i altres moltes vegades), sinó que en quant a premis es refereix, els Maseros ens hem vist sempre relegats a un segon plànol.

En setembre poguerem veure desfilar per primera vegada a la Comparsa Mossàrabs, que es caracteritzà per la joventut que la componia, cosa que ocorre cada vegada que es forma una nova comparsa, ja que són els jovens els que solen tenir més diferències en les comparses governades per veterans; i si no es vol lluitar contra els vicis creats, doncs funden una nova comparsa, i així els creen ells.

AVIS (Foto cedida per Boro).
D’esquerra a dreta: Enrique, el tío José María, Paco, Alfredo, Boro, Jordi, Berna, Molina i Basseta.

OLLETA (Foto cedida per Boro).
El numeret era “guapet”: Claudio feia de “mono” i Boro passava el barret.
Van traure per a pagar-se la derrama.

OLLETA (Foto cedida per Correuero ).
L’slògan d’aquest any era “Tot begudet”, però la bota no la vam trobar mes gran. En la foto apareixen Panduro, Arques, Correuero, Valentín i Jesús.

Els ous de Gasolina (1977)

CARRER SANTA RITA (Foto cedida per Basseta).
Les cosines catalanes del Xato ens feren la visita en Festes i van arrasar en mitja esquadra. Com podeu veure, Berna i Juanjo no perdien el temps.

En aquest any podem constatar que l´entrada de la nostra quadrilla en la festa és una realitat, ja la tenim consolidada.

Després de portar un parell d´anys assenyalant l´absència i ganes de José Vicent Verdú “Basseta”, no podem deixar de significar que és en aquest any quan s´estrena com a fester, així com Juan José Avilés i Francisco Gisbert Picó “Veri”.

OLLETA
(Foto cedida per Paco Crespo).

Vicent Botifarra en "trance" i Paco de suport.

El final d´aquesta dècada, venia marcat per fortes polèmiques, sobretot polítiques i laborals, tot i que no sempre estiguera massa clar d´on venien ni què era el que pretenien; a la fi, solien acabar en despropòsits per a les nostres Festes. El passeig és un dels principals actes de les nostres Festes, així que cap altre millor per a fer un canvi radical i eixir aquest any els cristians el divendres per la vesprada (però a causa de la pluja va tenir que ser per la nit), i els moros isqueren el dissabte per la vesprada, del que es desprén que els “puristes” encara no tenien en les nostres festes la representació actual.

Doncs bé, com hem avançat, a l´hora del Passeig estava plovent, pel que es va optar per retardar l´horari d´eixida, i ens vam tindre que refugiar en les cases pròximes al depòsit d´aigües i al Patronato, deixant naturalment a la mercè de la pluja els carros i carrosses que la nostra comparsa disposava a lluir en l´acte. La nostra esquadra anava aquest any amb el vestit oficial negre, encara que no ens plantejavem eixir amb vestit especial, puix que eixir ja era tot un èxit.

PASSEIG (Foto cedida per Botifarra).
D’esquerra a dreta: Paco “Sandalio”, Claudio, Enrique, “Botifarra”, Pascual, Francisco Gisbert Picó “Veri”, Alfredo, “Berna”, “Xato”, Carlos “Ullet”, “Basseta” i Juanjo Avilés.

PASSEIG (Foto cedida per Llegum).
Erem massa gent per a una esquadra i alguns de la quadrilla van completar altra. Podem veure enmig a “Llegum” i Amadeo Albert Bort, i a la punta de la dreta a Jesús Reig i Pep Arques.

Aleshores Pepe “Gasolina” junt amb el seu nebot Paco “Cagamistos”, tenien per costum fer un carro o carrossa en la que traure als fills dels dos matrimonis, i aquest any duia d´adorn una cistella amb ous durs que estava preciosa.

Per desgràcia per a “Gasolina” i “Cagamistos”, no sols es va quedar a mercè de la pluja, sinó també de Toni “Llegum”, a qui amb el retard d´horari, li va aplegar l´hora de berenar, i mentre el miravem des del nostre refugi, Toni anava pelant un a un els ous i va deixar la cistella tan buida com les closques que quedaven.

Ni que dir té que Gasolina el volia castrar, i Llegum ni es va inmmutar (per què hi havia que inmutar-se, si tan sols es va limitar a berenar ?).

També tinguérem la nit del dissabte el primer streeptease integral a Ibi, a càrrec de “Barbarella”, amb el que ens vam guanyar una bona reprimenda en el sermó de la missa del diumenge (però en el zoco va estar fins al Sergent de la Guàrdia Civil, que no es va voler perdre l´espectacle).

OFRENA DE FLORS (Foto cedida per Dolores Oliver).
Carlos Vilaplana “Ullet” i Juan José Avilés Valls, amb Dolores Oliver, l’abanderada. Es nota que eren principiants i volien participar en tots els actes per a lluir el vestit nou i eixir en les fotos.

Estrenem vestit (1976)

CARRER (Foto cedida per Basseta)
Jesús venia de París amb ganes de festa en plan “chansonière”, i va trobar el cor adecuat. D’esquerra a dreta: Pasqual, Enrique, Claudio, Jesús, Berna, Xato i Pep Arques.

Com si fórem gotes d´una aixeta mal tancada, els amics any darrere any, anem augmentant amb el cens fester en la Comparsa Maseros, i donant forma (encara un tant amorfa) al que seria la nostra esquadra.

Aquest any s´apuntaren Alfredo Miguel Laurí “Coronel” i Carlos Vilaplana “Ullet”. Basseta de nou, va veure els bous des de la barrera, i exercint d´hàbil reporter, es dedicà en els diversos actes a incrementar els nostres arxius gràfics, que per aquells temps eren quasi inexistents.
Va ser l´any en que ens van “recomanar” confeccionar-nos el vestit negre, que feia poc de temps que s´havia estrenat, pel que vam eixir molt devanits amb el nostre vestit recent fet, i que llavors, era totalment negre, ja que les jaquetes es van brodar en 1979.

Uns dies abans de festes, visquérem per primera volta, quelcom que després va ser senya d`identitat de la nostra esquadra. Ens referim a la SUBASTA DEL COP-76; si no recordem mal, se l´adjudicaren per 25.000 Ptes. Paco Bernabeu “Panduro” (Capità cristià/1975), i Rafael Guillem “Uto”. Va ser realment emocionant, i com hem dit abans, la nostra quadrilla va aprendre esta lliçó.

Eixí la nostra esquadra un poc més completa que l´any anterior, però tampoc hem d´oblidar que nombrosos maseros d´eixe any, deixaren la comparsa per convertir-se en moros, mitjançant la nova comparsa de l’anomenat bàndol que s´estrenava: COMPARSA TUAREG. Continuàvem sense ser una comparsa atractiva per a la joventut, el mateix que els succeïa a altres del bandol cristià.

El nostre zoco el vam muntar al carrer Santa Rita, el que ara és el Disco-Pub Giradischi, i sinó ens falla la memòria, decoràrem el zoco, entre altres coses amb els dibuixos característics de Paco Panduro. Teníem davall aquest local als Almogavares, i com estava en obres, hi havia un forat comunicant-nos amb ells, i a ran de que algú es va pixar, és pel que van haver queixes i Paco Panduro, va dibuixar un cartell en el que la gallina de dalt pixava a la de baix.

ALARDO (Foto cedida per Basseta).
Des d’el principi, als de la nostra esquadra ens ha agradat tirar trons.
Açí tenim als que anys després, en 1997, serien Cops (Claudio i Arques), amb el brusó característic que vam posar de moda. Enmig Jesús Reig i David “el de l’ estanc” amb un original parasol, i Pasqual darrere amagat.

Panduro Capità (1975)

És la capitania de Paco Bernabeu Gisbert “Panduro”, i a partir d´aquest any és el que per acord s´ha decidit iniciar el conte de la nostra esquadra La Falç.

Comencen les incorporacions dels amics a la Comparsa Maseros, amb el que es gesta l’Esquadra. Inicien la seua anada, estrenant-se en les Festes de la nostra població, Vicent Bernabeu “Berna” i Paco Crespo “Sandalio”, mentrestant Toni Verdú “Llegum” i Josep Arques “Danielo” arriben a la nostra comparsa rebotats dels Pirates. Digne de recordar és que Toni Llegum, amb la fi de que no hi haguera dubte de que eixiria de masero, va cremar en públic el seu vestit de pirata. Els altres arribarien com un goteig any darrere any. Basseta, malgrat que començà a treballar, es va quedar amb les ganes d´eixir.

Celebrant la Capitania de Paco Panduro, la comparsa va recórrer a elements de la nostra quadrilla per diversos llocs de boatos; d´aquesta manera, Claudio eixí “en aparell”, amb un vestit verd i acompanyat d´una xica anomenada Ana, mentrestant Enrique Colau eixí amb el vestit marró portant l´estendard de la Comparsa.

La resta dels components eixiren en esquadra, encara que no podríem assegurar si eixiren tots en la mateixa o es van tindre que conformar amb reblir les poques que aleshores hi havia en la nostra Comparsa.

Pel que fa als vestits, hem vist que Claudio va eixir amb el verd i Enrique amb el marró. Doncs bé Berna (i potser els restants de la quadrilla), eixí al passeig amb el vestit negre que li deixà un tal Torregrosa que vivia al barri Mirasol, el va tornar al terme de la mateixa, i “s´enfundà” el vestit marró de Rafael Guillem “Uto”, en el que cabien tres Bernes dins. Creem que tots férem més o menys el mateix, és a dir, que ens vam deixar un vestit bonic per eixir al passeig i altre per a la resta de les Festes.

Teníem al voltant de 15-16 anys; en el zoco hi havia vocalista nocturna, i per a nosaltres era tota una novetat, a més a més encara estavem veient al tio Cagamistos que se la menjava amb els ulls, es clar. En el zoco ens reuníem tota la quadrilla, els que eixien i els que aspiraven a fer-ho, i es passava en gran, encara que això feia que els aspirants patiren més la seua espera.

No podem deixar de mencionar a Verònica Vallcanera “Vero”, qui anys més arrere seria la dona de Claudio, i que eixí d´abanderada de la Comparsa Guerreros. El seu pare a Alcoi era Masero de tota la vida, però ací a Ibi eixia de Guerrero.