Bateig fester (1974)

Enrique “Colau”, més interessat per les Festes que per les xicones, es va passar tot l´hivern convencent als amics de l’absoluta necessitat de creuar en els Maseros i d´eixir desfilant en el passeig.

Coneixent al personal, més interesat en les xicones que en les festes, ho tenía prou mal, sense parlar de l´esforç econòmic que suposava per a molts pares pagar les derrames d´uns fills encara estudiants, el que donava peu a escoltar allò de “quan treballes i guanyes diners, ja t´ho pagaràs de la teua butxaca!”.

Com es ben sabut “la primavera la sangre altera”, i així no més arribar la Pasqua vam canviar la quadrilla de xicones “castellanes” per una altra “mixta”: Nieves, Mª Julia, Rosa Mari, Conchi, “les francesetes”,... que resultaren prou més “festeretes” que les primeres.

Enrique va tirar mà de tots els seus recursos: poder de convicciò, diplomàcia, astúcia, persistència, i així és com va convèncer a un reduït grup d´amics per a eixir el dia de l´Avís.
Pasqual Sanjuán Verdú “Ventrero” no tenia molt clar el canviar de comparsa, per eixir des de xicotet en els Chumberos, i s´en recorda com Enrique se l´emportà la setmana abans a uns quants actes i al porxe de sa casa a escoltar música festera.

Els altres tres pioners van ser Claudio Crespo Vilaplana “Corneta”, Juan Carlos Vilaplana Gilabert “Xato” i Alfonso Giménez Gisbert “el de la tía Josefa”.

Tot va ser prou precipitat i no va haver més remei que demanar prestats els vestits marrons als veterans, que van accedir encantats davant la possibilitat de captar gent jove, ja que en eixos anys els Maseros eren poquets i la comparsa no resultava molt atractiva per als festers que s´iniciaven, i de les xicones ni parlem: “el vestit de valenciana és poc afavoridor!”.