Fa uns mesos, en un dels esmorzars mensuals de l'esquadra, concretament en el quiosc del Parc Derramador, Botifarra ens va informar que a Mario i la seua esquadra li abelliria celebrar la seua passada capitania mora conjuntament la seua esquadra "La Cagarnera", l'esquadra chumbera “El Botijó” i la nostra esquadra masera i per tant cristiana "La Falç".

Són tres esquadres que encara sent cada una d'elles plenament autònoma, mantenen certs llaços que ens unixen. La coincidència en l'etapa escolar de molts de nosaltres és una d'elles. Una altra és la, llavors, proximitat de veïnat i per tant de jocs infantils. Ibi era un poble "nano" i pràcticament tots érem veïns en major o menor mesura. I posteriorment ho ha sigut la nombrosa col·laboració haguda entre les tres esquadres, fins al punt que hi ha membres que encara havent-se alineat en una d'elles, en un moment Donat, no podrien dir que han deixat de pertànyer a una altra d'elles.

El cas és que amb Mario al cap, i convertit en el màxim impulsor de l'esdeveniment, al desemperesir el dia de diumenge 30 d'agost del 2009, ens hem trobat en el Casino Primitivo, les tres esquadres junt amb una Xaranga Xove amb unes ganes de festa impressionant.

Veníem d'una nit de "Entratetes" d'antologia, però això de hui ha sigut memorable. Indescriptible.

No hem pogut assistir tots, hi ha hagut alguna falta important. Tenim altres responsabilitats, uns pel propi treball i altres per acompanyar els fills en cites que no es podien ni havien d'eludir, altres per la distancia i problemes al cotxe, en fí de tot un poc. Però han estat amb nosaltres d'una manera o d'una altra, perquè tots els hem recordat.

Hem esmorzat conversant amb uns ara, amb altres després, i al so dels pasdobles i marxes mores que feien disfrutar als festers i als músics (que són inclús més festers que els primers) formàvem esquadres i esbossos d'elles per cada racó del pati del casino.

Hem desfilat entremesclant-nos els uns amb els altres, hem rist tot el que hem pogut. Hem sigut l'enveja d'un poble que el diumenge es va alçar amb la ressaca de la festa del dissabte amb les "entraetes" i la Festa Flamenca que es van muntar els contrabandistes, i mentres Obrien les finestres, sentien els sons de la "Xaranga La Xove".

Molts de nosaltres hem dit que açò no es pot parar ací, que cal institucionalitzar-ho, i ens hem despedit amb la promesa de tornar-ho a repetir cada any, encara que no podem carregar amb la responsabilitat a Mario, haurem d'anar passant-la dels uns als altres perquè any rere any, disfrutem com mai.

Excel·lent, Mario!